Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

ILES

Cluster : Des Freus

Subcuenca : BALEARIC ISLANDS

S'espardell

Autores :

Jaume Estarellas, amb contribucions d’E. Ballesteros i G. Pons.

Fecha de creación : 31.12.2017

Ayuntamiento Formentera
Archipiélago Des Freus
Superficie (ha) 48,9309
Lineal costero (metros) 4628
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 59
Altitud máxima (metros) 30
Coordenadas geográficas Latitud
38,7964
Longitud
1,47748
Propiedad  Dominio Publico Maritimo-Terrestre (10%)
Organismo gestor Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears) et Direcció General de Pesca i Medi Marí (Govern de les Illes Balears)
Figura de protección nacional /
internacional /

Descripció general


No hi ha unanimitat en la procedència de l’origen del nom de l’illot, que, segons els autors, ja existia abans de la conquista catalana, però la més acceptada és que prové del mot espart, encara que altres autors fan referència a la configuració orogràfica en forma d’espardenya.

Es tracta de l’illa des Freus més separada, cap a Llevant, del conjunt el qual forma una línia quasi recta entre les illes mares de Formentera i Eivissa.

Amb una superfície total de 64 hectàrees, té una forma allargada i orientada de nord a sud amb una distància entre ambdues puntes d’una mica més del quilòmetre i mig. La part central és més ampla i alta, fins a 30 m, amb una costa en penya-segat cap al llevant i nord-est, en la qual destaquen, com a elements geomorfològics, tres coves importants per les seves dimensions: la Cova de s’Almànguena, la Cova des Corbmarins i la Cova de sa Sitja. Altres elements rellevants són la presència d’un embarcador anomenat es Mollet a la costa de ponent i a la de tramuntana, la farola de s’Espardell.

S’Espardell té un company menor, s’Espardelló, un petit illot situat a continuació de la punta sud, amb una superfície respectable (no arriba a les 2 hectàrees) però que a causa de la seva baixa alçada (un màxim de 8 m) i la forta exposició a les tempestes, sols té una espècie vegetal (Arthrocnemum macrostachyum).

Com la resta dels illots des Freus, Espardell és un illot geològicament jove, conformat en la totalitat per dipòsits quaternaris. Per una part, aquests materials estan configurats per la compactació de grans calcaris que corresponen a restes de dunes i platges i materials d’origen biològic provinents de restes esquelètiques d’organismes marins. Tots aquests quedaren al descobert i exposats a l’acció del vent en períodes de sequedat després de successives regressions durant el plistocè. A la zona més central i al litoral de llevant estan recoberts per una dura crosta calcària de gruix variable i que pot arribar a un màxim d’un metre i que es troben damunt d’un substrat de marès.

Es considera que no existeixen diferències significatives en relació amb els altres illots des Freus pel que fa a les característiques climatològiques. Així, es tracta d’un territori marcat per l’aridesa hídrica amb mitjanes pluviomètriques anuals que no superen els 400 mm i un règim tèrmic suavitzat per l’efecte de la proximitat marina, amb valors no excessivament càlids a l’estiu ni tampoc extrems quant a baixades tèrmiques.

S’Espardell presenta un component paisatgístic de valor qualitatiu molt destacable per la situació i visibilitat respecte d’Eivissa, Formentera i la resta d’illots des Freus. Una posta de sol des de s’Espardell pot ser unes de les imatges més belles i vistoses del conjunt del Mediterrani occidental.

Coneixement


Història

S’Espardell ha tengut un paper important com a zona de reservori per a l’obtenció de complements alimentaris a la producció primària que des de l’antiguitat ha caracteritzat l’economia de supervivència i formes de vida dels habitants de Formentera. Certament, les condicions històriques, ambientals i climàtiques de l’entorn varen determinar l’existència d’un tipus d’aprofitaments determinats per a la caça i la recol·lecció. A Formentera aquestes condicions permetien bàsicament l’aprofitament de figues, fruiterars de secà, una mica de cereal i llegums de secà, a més de la presència d’unitats ramaderes d’escàs nombre de cabres. Dins d’aquesta simplicitat, la captura, caça i recol·lecció va representar un paper d’importància vital per complementar l’escassa i poc variada dieta predominant a Formentera.

Així, s’Espardell, des dels períodes en què Formentera es trobava habitada fins a l’arribada del turisme, era un lloc important de caça d’ocells marins, especialment de polls del virot petit, molt rics en greix animal, la recol·lecció d’ous de gavina i, al seu entorn marí, la pesca i caça de tortugues marines (Caretta caretta). En aquest últim cas, se sap per comentaris personals que en aquells temps hi havia habitatges formenterers en els “tancons” dels quals (la porció exterior més propera a l’habitatge tradicional on es mantenien els horts petits, en cas d’haver-n’hi) es mantenien vius fins a sis o set exemplars de tortuga marina, refrescant-los de tant en tant amb baldes d’aigua marina, capturats durant alguna jornada profitosa de pesca i esperant-ne l’aprofitament culinari per quan fos necessari.

A l’illa, a part de l’existència d’un far automàtic que es va construir l’any 1926 a la Punta de Tramuntana, hi ha les restes del que es pensa que va ser una torre fortificada d’origen musulmà, que pareix que va tenir un paper defensiu conjuntament amb la Torre de s’Espalmador.

Ja en èpoques molt més recents, un altre esdeveniment històric remarcable va ser la instal·lació d’una plataforma piscícola flotant ubicada entre s’Espardell i Formentera durant els primers anys de la dècada dels noranta, anomenada la Mariana. Aquesta piscifactoria es va especialitzar en l’engrossiment de llobarro i daurada i, a part d’abastir el mercat intern, sobretot va comercialitzar els seus productes a Itàlia. Aquesta explotació va ser abandonada uns quatre anys després d’haver-la instal·lat per la dificultat que es va trobar en el procés de càrrega i transbord de l’illa de Formentera cap a la d’Eivissa, i es va enfonsar a les proximitats de s’Espalmador.

Interessos


Un dels principals valors naturals que determinen la riquesa ecològica de s’Espardell és la comunitat d’aus marines nidificants. La totalitat de les sis espècies marines que nidifiquen a les Pitiüses es reprodueixen a l’illot. És de destacar la colònia de cria del virot petit (Puffinus mauretanicus), que, amb les aproximadament 25-40 parelles reproductores, és la major del conjunt del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, igual com la noneta, ocell de tempesta o paio (Hydrobates pelagicus), amb centenars d’efectius que constitueixen el principal component reproductor de l’espècie a l’espai protegit. La gavina roja (Larus audouinii) manté aquí un dels punts de cria, amb efectius variables cada any. Les altres dues espècies nidificants als penya-segats i zones de blocs són el corb marí (Phalacrocorax aristotelis), que forma juntament amb Punta Prima, a Formentera, la segona colònia nidificant del Parc, i el virot gros o baldriga (Calonectris diomedea). Finalment, la gavina de peus grocs (Larus michahellis), caracteritzada per la seva gran abundància totes les illes Pitiüses, utilitza l’illot com un dels seus nuclis reproductors.

Un altre dels grans valors naturals de s’Espardell és la presencia d’una singular i fràgil fauna terrestre de caràcter endèmic. L’efecte produït per l’alternança dels diferents períodes de connexió i separació amb les illes grans per l’efecte de les pujades i baixades del nivell de la mar en les diferents fases quaternàries de les glaciacions va determinar la colonització dels territoris ara insulars i el seu posterior aïllament genètic determinant, com a conseqüència final, la separació en formes de vida diferents de les poblacions de les quals varen provenir. Així, pel que fa a la fauna invertebrada, hi trobam nombrosos tàxons endèmics, sobretot en l’àmbit de subespècie, dins dels grups tant dels escarabats no voladors inclosos al grup dels tenebriònids, dels quals destaquen Phylan mediterraneus, Pachychila sublunata i Asida mater inmarginata; i dins el grup dels mol·luscs destaquen Xerocrassa ebusitana i X caroli.

En aquest nivell faunístic també és destacable la presència molt nombrosa de l’espècie endèmica de sargantana de les Pitiüses (Podarcis pytiusensis), que en aquest cas pertany a la mateixa subespècie que les que habiten a s’Espalmador i a Formentera.

La vegetació de s’Espardell està formada per un total de 144 tàxons, però és pobra en endemismes. En podríem destacar la saladina Limonium ebusitanum o la ravenissa de les Pitiüses (Diplotaxis ibicensis). També és present un endemisme balear, Romulea assumptionis.

A part d’aquests elements botànics concrets, la vegetació de s’Espardell es caracteritza, per una part, per la pertorbació produïda per la nombrosa presència de gavines amb espècies ruderals i nitròfiles, com malves, escards, blets i una àmplia presència de solseres adaptades a aquesta càrrega eutròfica, com Suaeda vera. Aquesta comunitat vegetal de caràcter nitròfil es disposa a cadascun dels extrems, de tramuntana i de migjorn, de l’illot. Per alta part, l’elevat grau de salinitat i sòls esquelètics determina la presència de comunitats de saladines ja comentades abans a les zones més costaneres i un savinar litoral amb una estructura arbustiva i molt aclarit, disposat a les zones més interiors de l’illa. És probable que un ús intens ramader que es va fer en el passat (amb cabres procedents de s’Espalmador, que s’hi mantenien una part de l’any, per la manca d’aigua estival) hagi empobrit la flora local. En anys recents, s’han eliminat incipients poblaments d’espècies al·lòctones.

Als llissams de la punta de sa Talaia, a l’extrem de llevant, es formen petites basses periòdiques els anys plujosos colonitzades per Zannichellia pedunculata.

Els fons que envolten l’illa són també remarcables. El vessant de ponent està ocupat per un magnífic alguer de Posidonia oceanica, mentre que al vessant de llevant dominen els penya-segats rocosos i els fons de blocs ocupats per comunitats algals. Hi ha diverses zones singulars, com són la cova submergida situada a la part nord-est (cova de Manu) amb poblaments de coves fosques i semifosques; l’abundància del corall, Cladocora caespitosa, a s’Espardelló, on forma estructures de creixement i vida lliure, arrodonides, a part de colònies normals que colonitzen el substrat de Cystoseira o Posidonia; tota la part sud de s’Espardelló, que es prolonga llargament cap al sud fins a assolir fondàries de més de 45 metres, amb comunitats de Cystoseira balearica (2-12 m), Cystoseira spinosa (12-30 m), herba torta (Osmundaria volubilis > 30 m) i coral·ligen (> 35 m). La zona superficial mostra magnífiques comunitats de Cystoseira stricta. Les comunitats de peixos estan ben estructurades, amb individus reproductors adults, gràcies a la zona de conservació com a reserva integral de pesca en el marc de la reserva marina. A s’Espardell es va descobrir el 1995 un dels gòbids més rars de la Mediterrània, Didogobius splechtnai, d’hàbits cavernícoles, i que posteriorment ha estat també citat a altres punts de les Balears, a Itàlia i a Malta.

Els fons marins sofreixen, però, la invasió de dues algues invasores: Lophocladia lallemandii i Caulerpa cylindracea

Pressió


La seva ubicació dins del conjunt des Freus, bastant allunyada cap a llevant amb relació als illots que formen i el braç de mar ubicat entre les dos illes grosses d’Eivissa i Formentera, potser ha estat un dels factors que ha determinat que actualment s’Espardell sigui l’illot que presenti un menor índex de pressions antròpiques.

Una vegada abandonades les pràctiques de caça i recol·lecció necessàries per a la pròpia subsistència en èpoques històriques, el nivell d’impacte damunt dels elements naturals importants s’ha reduït de manera molt considerable. En aquest sentit, únicament cal destacar que la pràctica de virotar (captura de polls de virot petit) encara es va mantenir de manera testimonial fins a principis dels anys noranta per cert interès o insistència a continuar certes pràctiques identitàries dels costums dels avantpassats. L’educació ambiental i la difusió de la importància en el manteniment de les malmeses poblacions d’una de les espècies animals amb més risc d’extinció, a més de l’increment en les tasques de vigilància, ha determinat la quasi segura eliminació d’aquesta pràctica de captura ancestral. Una càmera de televigilància ubicada a l’illa per prevenir tant aquest furtivisme com la pesca il·legal va contribuir que aquestes pràctiques desapareguessin.

Aquesta posició geogràfica ha determinat que l’illot hagi quedat fora de l’intens trànsit marítim i de les vies d’excursions marines, per la qual cosa els efectes per aquest nivell de freqüentació s’han produït de manera mínima a l’entorn de s’Espardell.

La població nidificant de la gavina de peus grocs manté un nivell de pressió sobre l’altra espècie de gavina, la roja, i s’ha comprovat la depredació directa sobre ous i polls de la gavina roja. Potser aquest és un dels factors que limiten el potencial ecològic de s’Espardell, pel fet d’albergar una població més estable i nombrosa d’aquesta espècie de gavina protegida per la legislació estatal. El manteniment de l’abocador de l’illa d’Eivissa en les condicions actuals és el principal factor que determina l’existència de la dinàmica poblacional creixent de la gavina de peus grocs, un factor també d’alteració de la vegetació i els sòls.

Gestió i conservació


Es tracta d’un dels sectors de l’espai natural protegit que forma la unitat ecològica de ses salines d’Eivissa i Formentera i els illots i el braç marí ubicat entre aquestes que té un nivell de protecció més estricta.

Des de principis dels anys 90, quan la Llei d’espais naturals (LEN) el va declarar no edificable amb la màxima figura de protecció, fins a la zonificació d’aquest com a Reserva Natural i Àrea de Protecció Estricta en el Pla Rector d’Ús i Gestió, redactat per determinar els mecanismes de protecció una vegada declarat tot l’entorn com a Parc Natural, els importants valors naturals d’aquest illot varen rebre la màxima protecció, per la qual hi queda prohibit el desembarcament i qualsevol altra activitat que no sigui la relacionada amb la gestió o investigació.

També el seu àmbit marí manté un doble nivell de protecció, ja que a part de tot l’anterior, el vessant de llevant es troba inclòs dins de la Reserva Marina des Freus com a Reserva Integral, de 100 ha d’extensió. Com a tal, hi queda prohibida qualsevol extracció de recursos, a més del fondeig i la immersió amb escafandre autònom.

Finalment, s’Espardell també es troba integrat en la Xarxa Natura 2000 europea com a LIC i ZEPA.

Igual que per tots els illots que formen es Freus, hi ha un equip de gestió, tècnic d’informació i vigilància i pressupost anual per part de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, competent en la gestió dels espais naturals protegits. A la vegada, la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear manté un equip de vigilància per tal de garantir les regulacions de pesca de la reserva marina.  

Principals recursos bibliogràfics


Print Friendly, PDF & Email