Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

ILES

Cluster : Ponent d’Eivissa

Subcuenca : BALEARIC ISLANDS

Ses Bledes

Autores :

Esteban Cardona Marí

Fecha de creación : 31.12.2017

  Na Bosc Na Gorra Na Plana Escull des Cap Vermell Escull de Tramuntana Es Vaixell
Ayuntamiento Sant Josep de sa Talaia
Archipiélago Ponent d’Eivissa
Superficie (ha) 3,68401 1,33908 3,08055 0,141254 0,12064 0,201593
Lineal costero (metros) 944 563 999 173 204 305
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 46
Altitud máxima (metros) 39 31 21 23 12 23
Coordenadas geográficas Latitud 38,9724
38,9682
38,9797
38,9824
38,9847
38,9693
Longitud 1,16569
1,16547
1,16008
1,1614
1,16861
1,16569
Propiedad  Dominio Publico Maritimo -Terrestre (20%) Dominio Publico Maritimo-Terrestre (100%)
Organismo gestor Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears)
Figura de protección nacional
internacional

Descripció general


Aquest subarxipèlag pertany al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i es troba al ponent del conjunt dels illots eivissencs. De nord a sud trobam l’Escull de Tramuntana, l’Escull des Cap Vermell, na Plana, els esculls d’en Ramon, na Bosc, es Vaixell i na Gorra, els qual es troben separats de la costa 5 km. La seva alçada màxima és de 39 metres a l’illot de na Bosc i tenen una superfície aproximada de 8 hectàrees.

Ses Bledes varen ser les primeres illes separades de la costa després de la glaciació del Würm, fa devers 14.000 anys. De relleu més suau que la resta dels illots de ponent, destaquen com a lloses sobre la superfície de la mar, molt afectades per l’erosió marina i la meteorització, per efectes de les quals s’han produït configuracions tan destacables com ara l’illot des Vaixell.

Geològicament, formen part de la unitat principal d’Albarca, la més antiga d’Eivissa, on es troben materials que daten del cretaci inferior formats per calcàries de color beix, dolomies i margues.

Com a la resta dels illots del ponent d’Eivissa, el clima és semiàrid i mesomediterrani, amb precipitacions màximes anuals de 429 mm i mínimes de 133, amb mitjanes inferiors als 300  mm. La temperatura mitjana màxima anual se situa en 29,4 ºC i la mitjana mínima anual, en 8,9 ºC, valors més extrems que a l’illa d’Eivissa. 

Coneixement


Història

L’origen del nom de les illes esdevé precisament en l’abundància de bledes (Beta maritima marcosii), que, tot i el gust amarg d’aquestes, havien estat recol·lectades en el passat pels pescadors de l’entorn. Com a d’altres illots, també es portava a terme la recol·lecció d’ous de gavina el dia de Sant Vicent.  

A na Plana hi ha el far més occidental de les illes Pitiüses, construït l’any 1927. Les illes foren blanc de tir per les pràctiques militars que durant anys s’hi portaren a terme, que deixaren profundes esquerdes sobre la superfície dels illots pels impactes que rebien.

Interessos


En aquests esculls rocosos i amb forta exposició a l’onatge, hi trobam una vegetació dominada per vegetals halòfits i halonitròfils. Al conjunt de ses Bledes s’hi han identificat 32 espècies, 31 de les quals són presents a na Bosc, la més gran i alta del conjunt: tretze a l’illa de na Plana, de grandària similar però més baixa, onze a na Gorra, set a l’Escull des Cap Vermell, i així successivament fins a l’Escull de Tramuntana, el més allunyat del conjunt, que té sols un vegetal superior. Malgrat la proximitat i similitud florística, cada una d’aquestes illes manté una combinació particular d’espècies i d’abundància relativa per a cadascuna que els dona un caràcter diferencial. Entre aquestes, hi trobam quatre tàxons endèmics o de distribució reduïda (Beta maritima var. marcosii, Diplotaxis ibicensis, Limonium ebusitanum i Medicago citrina) i algunes d’aquestes presenten un elevat interès biogeogràfic per a la flora de les Balears (com Salsola oppositifolia o Cynomorium coccineum).

Quant a la fauna vertebrada, s’ha de destacar la presència de dues subespècies pròpies de sargantana de les Pitiüses, Podarcis pityusensis subsp. maluquerorum, als illots de na Plana i s’Escull Vermell, i Podarcis pityusensis subsp. gorrae als illots de na Bosc i na Gorra i es Vaixell (aquesta població, de descobriment recent). Es caracteritzen per tenir gran mida corporal i melanisme, més accentuat a la subsp. gorrae.

És un bastió per a les aus marines: acull cinc espècies reproductores, entre les quals s’ha de destacar l’endèmic virot petit (Puffinus mauretanicus). També hi té el virot gros (Calonectris diomedea), la noneta o paio (Hydrobates pelagicus subsp. melitensis), amb una població estimada de 50 parelles, el corb marí (Phalacrocorax aristotelis subsp. desmarestii) i la gavina de peus grocs (Larus michahellis), amb una població estimada de 105 parelles pel conjunt del subarxipèlag. Acull també una parella reproductora de falcó reial (Falco peregrinus) i és un punt favorable d’aturada pels ocells migrants.

Entre els invertebrats endèmics, s’han de citar el mol·lusc Xerocrassa ebusitana conuegens a l’Escull des Cap Vermell i X. e. scopulicola a na Plana, na Gorra i na Bosc. També hi ha els coleòpters Pachychila sublunata, Alphasida medae, Asida mater, i l’escarabat pudent, Blaps bedeli torressalai, poc comú a les Balears. Hi ha altres tenebriònids notables, com Tentyria ophiusae, Pimelia elevata, Stenosis intricata i Phylan mediterraneus.

Els fons somers de na Plana, entre 3 i 12 metres, tenen les que potser són les millors comunitats de Cystoseira balearica de les Illes Balears, especialment sanes i desenvolupades durant la primavera. A la zona de na Gorra i a s’Escull de Tramuntana hi abunda el corall incrustant Oculina patagonica i són molt nombrosos els cucs de foc, Hermodyce carunculata, com enlloc més a les Balears. Les parets cobertes de Dictyopteris polypodioides són abundants entre 15 i 35 metres i més avall hi ha comunitats de coral·ligen. Hi ha parets espectaculars de gorgònia roja (Paramuricea clavata), que, al nord de s’Escull Vermell, constitueix probablement la més extensa batimètricament i molt ben conservada població de les Illes Balears, juntament amb les que hi ha als promontoris rocosos submarins (per exemple, na Xemena) situats entre es Vedrà i ses Bledes.

Pressió


Des de la declaració d’aquesta com a reserva natural que hi prohibeix el desembarcament, excepte per les tasques pròpies de manteniment del far i per tasques científiques o d’educació ambiental, les amenaces se centren el l’àmbit marí, on l’augment del busseig recreatiu podria causar efectes erosius sobre les gorgònies. També s’ha observat com les restes d’estris pesquers, en concret fils i xarxes, podrien danyar igualment les gorgònies.

S’hi han detectat algues invasores, com Lophocladia lallemandii i Womersleyella setacea.

Gestió i conservació


La protecció inicial dels illots de ponent es remunta a l’any 1991, quan són declarades ANEI, Àrea Natural d’Especial Interès, a l’empara de la Llei d’espais naturals, juntament amb altres illots del ponent i sud d’Eivissa. Posteriorment, des del febrer de 2002, passen a formar part de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent, i també s’inclouen al LIC-ZEPA ES-5310023. Són considerades àrees importants per a la conservació de les aus (AICA) —Important Bird Area (IBA) en anglès— per SEO-Bird Life International. Hi manca, però, una major protecció legal de l’espai marí, que podria materialitzar-se mitjançant la creació d’una reserva marina.

S’ha de dir que l’Escull de Tramuntana no gaudeix de protecció com a reserva natural, fet que s’hauria de corregir per garantir una protecció eficient.

La gestió i conservació d’aquests illots és competència de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, que té un equip assignat que s’encarrega de la vigilància, educació ambiental, seguiment i gestió de la zona.     

Principals recursos bibliogràfics


  1. Ballesteros, E. [et al.], 2010.
  2. Cirer, F. (coord.), 1995-2016.
  3. Cirer, A. M.; Serapio, J., 2015.
  4. Diario de ibiza. “La isla de las ballenas” [en línia], 2017. [http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2017/01/27/isla-ballenas/892823.html]
  5. Linares, C. [et al.], 2016.
  6. Marí, M. (coord.), 2014.
  7. Mas, R. [et al.], 2016.
  8. Mata, R.; Roig, X., 2016.
  9. Rita, J. [et al.], 2003.
  10. Rita, J. [et al.], 2010.
Print Friendly, PDF & Email