Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

ILES

Cluster : Migjorn de Menorca

Subcuenca  : BALEARIC ISLANDS

L’illa del Rei o de l’Hospital

Autores :

Joan Mayol i Guillem Pons

Fecha de creación :
31.12.2017

Ayuntamiento Maó
Archipiélago Cabrera-Migjorn de Mallorca
Superficie (ha) 4,3512
Lineal costero (metros) 863
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 201
Altitud máxima (metros) 14
Coordenadas geográficas Latitud 39,8868
Longitud 4,28723
Propiedad  Etat (100%)
Organismo gestor Consell Insular de Menorca
Figura de protección nacional /
internacional /

Descripció general


A l’interior del port de Maó es troba una de les illes més transformades per l’acció humana de les Balears, fet que s’explica per la seva posició estratègica en el millor port natural de la Mediterrània. El nom fa referència al seu valor militar, que li fou donat pel fet d’haver-hi desembarcat el rei Alfons III l’any 1287 en l’expedició de conquesta de la taifa de Menurka. Anteriorment era coneguda com l’illa dels Conills. Tanmateix, hi havia hagut usos intensos més antics, ja que a l’illa s’hi han excavat i trobat les restes d’una basílica paleocristiana (al segle VI, amb l’arribada de l’italià Apolinari, enviat pel general Justinià, l’any 534). La seva situació ens dona la seguretat que tots els pobles que han passat per Menorca l’han d’haver usada d’una manera o d’una altra.

Coneixement


Història :

L’ús més important li donaren els britànics, que edificaren un gran hospital militar, inaugurat el 1713, i que utilitzaren els posseïdors successius (francesos i espanyols). Es deia que els soldats hi recuperaven la salut més fàcilment que a terra, ja que quedaven allunyats del pèssim vi del país. Malgrat aquesta privació saludable, el nou ús va donar un nom nou a l’illa, coneguda aleshores com Bloody Island. En el segon període de dominació anglesa es va ampliar fins al gran hospital naval, actualment restaurat, que va donar servei no sols a les flotes dels estats esmentats, sinó també als seus aliats en moments històrics diferents, com va ser el cas dels soldats francesos ferits al setge d’Alger (1830), l’armada nord-americana (1833) —que en va fer ús com a magatzem— o l’holandesa. Va arribar a disposar de 1200 llits. El darrer episodi bèl·lic en què va intervenir l’hospital de l’illa va ser la Segona Guerra Mundial, quan pocs mesos abans de la victòria aliada s’hi varen atendre soldats italians ferits o cremats pel bombardeig de les forces de l’Alemanya nazi al vaixell italià Roma, a prop de Sardenya, quan els feixistes s’havien rendit als aliats. L’hospital es va mantenir actiu fins l’any 1964, més de 250 anys.

L’hospital, per tant, fa de l’illa del Rei un dels illots de la Mediterrània on han mort més humans (amb l’excepció feta de Cabrera; vegeu-ne fitxa). La Fundació d’Amics de l’Illa del Rei (http://www.islahospitalmenorca.org/) ha recopilat els noms de centenars de malalts o ferits que moriren allà. Entre aquests, mereix un record el relat d’una jove suïssa que es va fer passar per un home (vegeu el requadre de més avall). Quina història inversemblant ha quedat inèdita darrere els pocs fragments que ens han arribat ?

Al 1979 l’hospital es va declarar monument històric artístic, però el decret no en va aturar la degradació. L’Estat el va cedir a l’Ajuntament de Maó, que va convocar diferents concursos d’idees per recuperar l’edifici, sense èxit. En els darrers anys,  una fundació privada, Amics de l’Illa del Rei, ha aconseguit portar a terme una restauració quasi completa, gràcies a la implicació de nombrosos voluntaris i el suport de les institucions. Les intervencions de la fundació han permès recuperar el patrimoni arquitectònic de l’illa, i reduir severament la densíssima coberta vegetal d’espècies invasores que l’havia ocupada per complet en els darrers decennis.

Carlota Garain, soldada suïssa

En la noche del 26 al 27 de Diciembre de 1781 durante el asedio al Castillo de San Felipe por parte de las tropas españolas, un disparo de artilleria procedente del Castillo hirió gravemente a un “soldado llamado Carlos Garain”, perteneciente al Regimiento Suizo de Betfchart, al que le rompió la pierna derecha cerca de la pantorrilla. Trasladado al hospital, consiguió ocultar su mal y persuadir a los cirujanos y practicantes que no le reconocieran. Pasó el día y sintiéndose mal solicitó confesarse recibiendo además los Santos Sacramentos. Falleció la misma noche y al sacar el cadáver comprobaron no se trataba de un varón sino de una mujer. Los facultativos la reconocieron y comprobaron además que era virgen. Enterado el Duque de Crillon mandó suspender el entierro hasta su llegada por lo que se depositó el cadáver en la Iglesia del Carmen vestida con el hábito de la Virgen, Corona y Palma. Fue inhumada el día 29 con todos los honores. En su filiación constaba era hija de Pedro y Carlota Willie, de religión católica, tenía 17 años, natural de S. Gengu , en la República Wallay , en Suiza. Tal era su interés en ingresar en el Ejército que tuvo que vencer muchas dificultades hasta lograrlo. Queda la duda de cual fue su mayor mérito, su valor o su castidad, pues evitó ser reconocida cómo mujer. Incluso hizo amistad estrecha con un soldado de su misma Compañía compartiendo la cama durante dos meses sin que el joven descubriera su secreto.

http://www.islahospitalmenorca.org/juan-quetglas-moll/

Interès


Pressions


Gestió i conservació


Principals recursos bibliogràfics


  1. Carreras, D. et al., 2007.
Print Friendly, PDF & Email