Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

ILES

Cluster : Nord Eivissa

Subcuenca : BALEARIC ISLANDS

Illes de ses Margalides

Collaborador :

Antònia M. Cirer Costa, amb aportacions de J. Mayol, G. Bibiloni, G. Pons, E. Cebrian i E. Ballesteros.  

Data de creació : 31.12.2017

 

Para citar esta versión : CIRER COSTA, A., MAYOL, J., BIBILONI, G.,  PONS, G., CEBRIAN, E.  BALLESTEROS, E. (2017). Ficha isla : Illes de ses Margalides – Subcuenca : Baleares. Atlas of Small Mediterranean Islands. https://pimatlas.org/explorer-atlas/iles/illes-de-ses-margalides/

Illot Gros de ses Margalides

Ayuntamiento Sant Antoni de Portmany
Archipiélago Nord Eivissa
Superficie (ha) 1,00436
Lineal costero (metros) 741
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 54
Altitud máxima (metros) 42
Coordenadas geográficas Latitud 39,0495
Longitud 1,31554
Propiedad  Etat – Ministerio de Defensa (100%)
Organismo gestor Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears)
Figura de protección nacional /
internacional /

Illot Petit de ses Margalides

Ayuntamiento Sant Antoni de Portmany
Archipiélago Nord Eivissa
Superficie (ha) 0,0547005
Lineal costero (metros) 107
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 54
Altitud máxima (metros) 11
Coordenadas geográficas Latitud 39,0491
Longitud 1,31404
Propiedad  Etat – Ministerio de Defensa (100%)
Organismo gestor Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears)
Figura de protección nacional /
internacional /

Descripció general


A uns 400 metres de la costa de ses Balandres i de la Punta des Castellar hi ha els dos illots de ses Margalides. Són constituïts per dolomies cretàciques, grises, amb moltes fissures, plegades, fracturades i carstificades. L’illot petit de ses Margalides és un escull fortament batut pel mar, sense més vida terrestre que uns pocs exemplars de Limonium ebusitanum.

L’illot gran, la Margalida per antonomàsia o Illa de ses Balandres o Foradada, presenta dos arcs litorals, dels quals és especialment impressionant el de l’extrem meridional, practicable per a petites embarcacions. Té forma de barcana amb les puntes mirant cap a terra i parets verticals de fins a 45 metres d’alçada en la part més ampla. Està separada d’Eivissa per un canal de més de 60 metres de profunditat, té un elevat grau d’aïllament, afavorit per la seva morfologia de cresta emergent d’un mar profund, que li confereix una gran inaccessibilitat. Aïllament antic, ja que es va separar de la pitiüsa gran a l’inici de l’ascens del nivell del mar, al final del Würmià, la qual cosa afavoreix la presència d’endemismes de gran valor.

Formen part del terme municipal de Sant Antoni de Portmany i són propietat de l’Estat.

Coneixement


Interès


El recobriment vegetal és pobre i poc divers (16 subsp.), ja que l’orografia gairebé no permet l’existència de sòl ni la retenció d’aigua. Així i tot, hi trobam una de les espècies vegetals més emblemàtiques de les Pitiüses: la lletrera, Euphorbia margalidiana, endemisme exclusiu d’aquest illot, descobert el 1978 pel botànic alemany H. Kuhbier. Les seves tiges gruixades pengen de les parets verticals de roca, arrelant dins escletxes i cocons on es pot retenir una mica d’humitat. També s’hi troben exemplars d’espècies nitròfiles, com la malva, Lavatera arborea, l’esparreguera, Asparagus horridus, o l’all bord, Allium ampelloprasum, Chenopodium murale, Parietaria judaica i Sonchus tenerrimus. Fins on arriba l’esprai marí hi trobam la solsera, Sarcocornia fruticosa, i, més a prop del mar, petits matolls de Limonium ebusitanum i Chrithmum maritimum. També es troben escassos exemplars d’Arthrocnemum macrostachyum, Senecio leucanthemifolius subsp. crassifolius i un o dos peus d’Olea europaea subsp. sylvestris, probablement germinats dels molt abundants pinyols d’olives defecats per les gavines.

Les gavines, Larus michahellis, aixafen i deterioren la vegetació per fer els nius i nitrifiquen el sòl. Aquestes aus escampen pertot arreu deixalles portades de la veïna Eivissa. També hi nidifica alguna parella de virot petit, Puffinus mauretanicus; de noneta, Hydrobates pelagicus, i de falcó marí, Falco eleonorae.

El valor biogeogràfic de l’illa Margalida es basa no sols en la presència d’Euphorbia margalidiana, sinó també en la del gasteròpode endèmic d’aquest illot: Xerocrassa ebusitana margaritae. També s’ha citat el molt rar opilió endèmic Scotolemon krausi. I, entre els vertebrats, pel fet que aquí s’hi ha diferenciat una població autòctona de sargantana quasi melànica: Podarcis pityusensis hedwigkamerae. Aquesta població, dins del cercle de races que descriuen les poblacions de P. pityusensis, presenta unes característiques morfològiques i de coloració intermèdies entre la població de l’Illa Murada i les poblacions de les illes de ses Bledes, totes melàniques. A l’illa Margalida, però, el melanisme no és absolut, com a les sargantanes de l’illa Plana de ses Bledes, sinó que s’hi poden diferenciar les taques reticulars dorsals i les línies dorsolaterals més clares que la resta del dors. Poques vegades s’observen ventres de color blau, color majoritari als ventres de les sargantanes de l’Illa Murada.

Els fons marins de ses Margalides s’assemblen als de les properes illes de ses Bledes, però les impressionants arcades i coves submarines els donen un plus d’espectacularitat. Ses Margalides són de ben segur un dels punts més interessants i de diversitat més elevada de la costa balear. Els alguers són inexistents i, en canvi, les parets verticals envolten els dos illots fins a fondàries d’uns 30 metres, on el pendent se suavitza fins als 45 metres. En aquesta fondària sovint hi ha un replà de sorra detrítica, que uns metres més enllà continua amb una caiguda que arriba a 55-60 metres de fondària. Només la part situada entre els dos illots és relativament plana i ocupada per comunitats d’algues fotòfiles. La resta dels fons tenen comunitats d’algues esciòfiles ja a ben poca fondària. El coral·ligen comença cap als 30 metres de fondària; fins als 45 metres està dominat per Halimeda tuna, amb Flabellia petiolata i Peyssonnelia subsp., amb una cobertura elevada de l’alga invasora Womersleyella setacea. Aquesta espècie desapareix a més fondària, on tenim coral·lígens espectaculars per sota dels 45 metres, de vegades intercalats amb petites extensions d’avellanó amb Lithothamnion corallioides, L. valens i Spongites fruticulosa.

En aquests fons hi ha també Phyllariopsis brevipes abundants, que s’estenen també sobre el coral·ligen, formant un magnífic paisatge submarí. Les parets més verticals estan poblades sobretot pels talussos d’algues coral·linals, notablement del gènere Mesophyllum. Les nombroses arcades i túnels submarins de la zona possibiliten l’existència d’espècies pròpies d’aquests ambients.

Pressió


La seva morfologia esquerpa i la dificultat d’accés comporta una defensa passiva, i són molt pocs els desembarcaments anuals. Tal vegada, la proliferació de gavina comuna podria arribar a ser un problema per a la lletrera, però no se n’han comprovat impacte de moment.

Gestió i conservació


L’illa és Àrea Natural d’Especial Interès i forma part de la xarxa d’espais Natura 2000. No té vigilància suficient ni gestió activa. Els seus valors aconsellen una catalogació com a reserva o lloc d’interès científic, un increment del seguiment de fauna i flora i una vigilància periòdica. El medi marí per si sol mereix també alguna figura de protecció com a microreserva marina, on es prohibís qualsevol tipus de pesca almenys a una distància radial d’uns 250 metres de les parets dels illots.

La lletrera de ses Margalides

Eva Moragues.

 

La lletrera de ses Margalides (Euphorbia margalidiana; Kühbier & Lewejohann) és endèmica de l’illot més gran de ses Margalides. És una Euphorbiaceae catalogada “en perill d’extinció” al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i compta amb un Pla de Recuperació des del 2009 del Govern de les Illes Balears. Figura en els annexos del Conveni de Berna i de la Directiva Hàbitats com a espècie prioritària. Ha estat considerada per la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals) com una de les espècies més amenaçades de la Mediterrània.

És una planta perenne, de port arbustiu, que pot arribar fins a un metre d’alçada. Floreix entre el març i l’abril i fruita entre el juny i el juliol. La dispersió és bal·lòcora (per gravetat) i, en ocasions, les llavors cauen just devora la planta mare i produeixen una germinació massiva; aquesta situació sol derivar en una alta mortalitat de plàntules per competència per l’espai. L’hàbitat de la planta són roquissars litorals i encletxes de penya-segats calcaris inestables i sotmesos a l’influx marí. És una espècie halotolerant, nitròfila i xèrica. Evita la franja més immediata a la mar, per davall els 5-10 m.

L’objectiu general del Pla de Recuperació és garantir la supervivència a llarg termini de l’Euphorbia margalidiana al medi natural augmentant-ne l’àrea de distribució, i assegurant el manteniment de material biològic ex situ genèticament representatiu, en previsió d’un possible col·lapse a la natura. Com a objectius específics, el Pla inclou assegurar el bon estat de la població de ses Margalides; implementar una població a una nova localitat; incrementar els coneixements corològics, demogràfics i de biologia de conservació de l’espècie i sensibilitzar la població de la importància de la conservació d’espècies.

 

Viu naturalment només a l’illot de ses Margalides (terme municipal de Sant Antoni de Portmany, de propietat estatal), on es distribueix de forma abundant per tota la superfície. El gruix de la població està constituït per plantes adultes i reproductores; existeix una bona germinació i desenvolupament de plàntules, la qual cosa n’assegura el reclutament. No se n’ha constatat mai una disminució demogràfica, que es podria produir per efectes d’un temporal marí extraordinari o per l’efecte de les gavines, per nitrificació i trepitjades, si es manté l’increment continuat de la població pitiüsa d’aquesta espècie, o per competència amb altres vegetals a l’illot.

La recuperació ha inclòs mesures ex situ (cultiu en jardins botànics i conservació de germoplasma), seguiment de la població i una introducció benèfica a l’Illa Murada, on se’n va iniciar la translocació el 2005 i s’hi crea actualment una població, ben assentada i en expansió. Aquesta actuació s’ha revelat providencial, per tal com el 2018 la població original ha estat molt a prop del col·lapse, per motius desconeguts: gran part dels exemplars adults han mort, destruïts per un agent desconegut, que no ha actuat a l’Illa Murada. En el moment de redactar aquesta contribució es du a terme una recerca, sense resultats ni tan sols indicis.

Altres accions previstes en el Pla són les següents:

  • Detectar i controlar l’arribada d’espècies de plantes perennes potencialment competitives per la lletrera a ses Margalides.
  • Vigilar possibles activitats humanes que poguessin afectar la lletrera.
  • Aconseguir que la població nova de l’Illa Murada arribi als 300 peus.  
  • Dur a terme prospeccions per detectar la possible colonització natural de la lletrera d’altres indrets del litoral eivissenc.
  • Fer un cens i seguiment de parcel·les a ses Margalides.
  • Conèixer la variabilitat genètica d’Euphorbia margalidiana a ses Margalides.
  • Impulsar la realització d’estudis sobre la biologia i l’ecologia de l’espècie.
  • Impulsar la determinació de la singularitat filogenètica de l’Euphorbia margalidiana en el context del grup d’Euphorbia squamigera.
  • Promulgar una campanya divulgativa sobre el Pla de Recuperació de la lletrera.
  • Crear col·leccions de plantes ex situ almanco a tres jardins botànics amb material genèticament representatiu.
  • Conservar llavors a tres bancs de germoplasma.
  • Mantenir un registre actualitzat del material emmagatzemat ex situ i gestionar-ne l’aprofitament per a les accions d’aquest Pla.

La Conselleria de Medi Ambient assegura una gestió i vigilància adequades de la zona de distribució de l’espècie (ses Margalides i Illa Murada), en el marc dels espais protegits existents (Xarxa Natura 2000).

 

Referències

  1. Conesa, M. A.; Molins, A.; Mus, M.; Torres, N.; Rosselló, J. A., 2005.
  2. Kuhbier, H., 1978.
  3. Moragues, E.; Mayol, J., 2013.
  4. Moragues, E.; Mayol, J.; Forteza, V.; Manzano, X.; Conesa, M. A.; Calvo, J., 2008.
  5. Torres, N.; Rosselló, J. A.; Sáez, L., 2004.
  6. Quercus, 2018.

Principals recursos bibliogràfics


Print Friendly, PDF & Email