Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

ILES

Cluster : Tramuntana de Menorca

Subcuenca : BALEARIC ISLANDS

Illa Sanitja o des Porros

Autores :

Félix de Pablo.

Fecha de creación : 31.12.2017

Ayuntamiento Es Migjorn Gran
Archipiélago Tramuntana de Menorca
Superficie (ha) 8,59951
Lineal costero (metros) 1249
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 198
Altitud máxima (metros) 18
 Coordenadas geográficas Latitud 40,09251953125
Longitud 4,07522
Propiedad  Dominio Publico Maritimo-Terrestre (20%)
Organismo gestor Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears) et Consell Insular de Menorca
Figura de protección nacional
internacional

Descripció general


Situada al nord de la costa menorquina, l’illa de Sanitja o des Porros és una illeta que hi ha al costat del cap de Cavalleria, de 8,4 ha de mida i d’alçada escassa. Es troba allunyada 475 metres de terra ferma i pertany al municipi des Mercadal. La cara nord és més escarpada i lleugerament més alta que la cara sud.

L’illa és de propietat pública i no disposa de cap infraestructura. La dificultat per desembarcar-hi fa que no sigui gaire visitada. Des del punt de vista geològic correspon a una prolongació del cap de Cavalleria i està formada per dolomies del període juràssic que la mar ha anat erosionant a poc a poc.

Coneixement


La importància del illots per a la gavina roja Larus audouinii

 

Aquesta gavina, endèmica de la Mediterrània, té una relació estreta, des del seu descobriment per a la ciència per Charles Payraudeau el 1826, amb les illes petites i illots d’aquest mar. A la descripció original és citada a les illes de “Cibricagli , de Cavallo, de la Vezi et de la Magdelaine” (sic). Posteriorment, se succeeixen les dades de troballes d’algunes petites colònies per diferents illes, algunes d’aquestes a Espanya, com la de l’illa d’Alboran (Lilford, 1879). Aquest autor va recol·lectar-ne ous a l’illa del Toro de Calvià (Wooley, in Bernis et al., 1954). Les primeres dades quantitatives que es tenen són dels anys 60, quan es va calcular que la població total d’aquesta gavina era de només de 800 a 1000 parelles reproductores (Makatsh, 1966) i, per tant, es tractava d’una espècie molt rara i amenaçada. Totes les colònies que es trobaren amb posterioritat al descobriment de l’espècie estaven situades a illes o petits illots. A Espanya, una de les primeres colònies es va localitzar a les illes Xafarines, on als anys seixanta es va censar un grup de reproductors que en aquell moment era la més gran del món (Brosset i Olier, 1966) amb mil exemplars adults comptats. A les illes Columbrets (Castelló) se citen niant per primera vegada el 1973. A les Balears va ser citada per Lilford al s. XIX i distints autors a la primera meitat del segle XX, sempre molt discrets quan a localitzacions, per por del col·lectors d’ous. Hi ha algunes cites pitiüses d’exemplars observats a la primavera, com les de W. E. Waters, que en va veure exemplars a la zona dels illots de ponent el març de 1964. Però, va ser el metge i ornitòleg Horts Mester el primer que va trobar una petita colònia de 30 parelles reproduint-se, a l’illa de s’Espardell (Mester, 1971). Les dades i estudis que es realitzen posteriorment a les Balears són cada vegada més fins, com el seguiment fet a l’arxipèlag de Cabrera (Araújo et al., 1977) i la cartografia i cens de la població del Mediterrani occidental (Mayol, 1978). És a partir de mitjans dels anys vuitanta quan es fa un seguiment més acurat de la població reproductora, i se censen cada any totes les colònies de cria a totes les illes quasi sense interrupció.

Els resultats de tots aquests treballs demostraren que la reproducció d’aquesta espècie estava lligada a les illes petites i illots. Però, hi ha hagut algunes excepcions, com ara quan grups de gavines varen escollir zones de costa d’illes majors per instal·lar-hi les colònies reproductores.  Aquest fet s’ha produït a les quatre illes majors i també a Cabrera. Malgrat això, la tendència a ocupar illots ha estat molt forta. A les Balears les poblacions reproductores han estat sempre majors a les illes del sud que a les del nord. A Menorca, que és la que té menys illots a la seva costa i, tradicionalment, menor nombre de reproductors, han niat a l’illa des Porros i a l’illa de l’Aire. A Mallorca han niat a l’illa de Formentor, sa Dragonera, l’illa des Toro, Es Dos Pans, l’illot de na Guardis, l’illot de na Moltona, l’illot de na Pelada i l’illot d’en Quart. A l’arxipèlag de Cabrera han fet servir la majoria dels illots, com na Foradada, na  Pobra, na Plana, s’Esponja, l’illa Conillera, l’illa des Fonoll i l’illa de l’Olló. A Eivissa i a Formentera és a on, històricament, la població reproductora ha estat major i a on més quantitat d’illes petites hi ha, ha ocupat nombrosos illots. A Eivissa ha niat a l’illa d’Encalders, l’illa Murada, la illeta de Cala Salada, sa Conillera,  s’Espartar, l’illot des Frare, es Vedrà, l’escull d’en Terra, illot d’en Caragoler, l’illot gran de les illes Negres, l’illa des Penjats, l’illa de sa Sal Rossa, es Malví Pla, l’illa Negra de Vila, les illes de Santa Eulària i l’illa de Tagomago; i a Formentera, les illes de Casteví i s’Espardell. Habitualment aquesta gavina practica una itinerància reproductora canviant d’illa amb una freqüència relativa. Algunes d’aquestes illes només han estat ocupades per aquestes aus per reproduir-se un parell de vegades i d’altres han estat ocupades uns quants anys i unes poques han mantingut colònies de cria gairebé tots els anys, de les quals destaca l’illa de sa Dragonera (Mallorca), que és la que ha mantingut colònia de gavina de bec vermell de manera més continuada. El nombre de parelles que poden niar a una illa pateix molts alts i baixos i, en general, les metapoblacions —que és com s’anomena una població dintre d’una altra de més gran— que viuen a les Illes Balears també oscil·len segons l’any creant una figura en dents de serra.

Un canvi molt important i de gran transcendència fins ara va ser l’aparició l’any 1981, i per primera vegada en la història d’aquesta gavina, d’una colònia a la punta de la Banya, la fletxa litoral sud del delta de l’Ebre (Tarragona). Si bé aquesta península és quasi una illa, va ser la primera vegada coneguda que no varen niar a una veritable illa. El lloc i les circumstàncies que les envoltaven els va anar tan bé a les gavines de bec vermell que aquesta colònia va créixer exponencialment i en pocs anys va ser la més gran del món. Posteriorment hi ha hagut colònies de gavines a altres llocs costaners de la península Ibèrica, però sempre molt aïllats i tranquils, com el port de Sant Carles de la Ràpita, el port de Castelló i algunes zones humides de llevant.

La població de les Illes Balears va arribar a un màxim històric de quasi dues mil parelles l’any 2001 (Muntaner, 2003), que varen baixar en anys posteriors. Segurament l’increment important de la colònia del delta de l’Ebre i, posteriorment, de la resta de colònies sorgides a la costa de llevant peninsular espanyol varen provocar aquesta davallada a les Balears.

 

Referències

Araújo, J.; Muñoz-Cobo, J.; Purroy, F. J., 1977.

Brosset, A.; Olier, A., 1966.

Makatsh, W., 1968.

Mayol, 1978.

Mester, H., 1971

Muntaner, J., 2003.

Waters, W. E., 1968.

Interessos


El recobriment vegetal de l’illot és molt pobre, ja que bona part de l’any es troba durament castigat pel vent i per l’onatge del nord, per la qual cosa molt poques plantes vasculars poden aguantar aquestes condicions tan dures. No hi ha vegetació arbustiva. Les espècies més comunes són el fonoll marí (Crithmum maritimum), Allium commutatum (sin ampeloprasum) i Atriplex prostata, però també apareixen, en enclavaments rocosos, alguns exemplars d’Arum pictum i d’Urginea maritima. La introducció, fins fa uns anys, de cabres a l’illot va afavorir l’extensió d’una vegetació nitròfila en la qual trobam espècies com Chrysanthemum coronarium, Silybum marianum o Sonchus asper. Actualment les cabres ja han estat eliminades definitivament.

La fauna existent a l’illa és també molt escassa. Entre els vertebrats trobam la presència d’una colònia de gavina de peus grocs (Larus michahellis) amb una població reproductora estimada l’any 2015 al voltant de 60 parelles. Tot i que des de l’any 1974 fins al 2007 hi havia una colònia reproductora de gavina corsa (Larus audouinii), en l’actualitat ja no cria a l’illa.

També hi ha una de les divuit poblacions de sargantana balear existents a Menorca, que correspon a la subespècie Podarcis lilfordi fenni. Les estimacions sobre la seva densitat durant l’any 2015 han estat les més baixes des de l’any 1987, continuant un declivi iniciat ja fa uns anys, quan havia estat la població amb la densitat més alta de totes les poblacions saures conegudes.

En relació amb els invertebrats es coneix la presència de set espècies d’invertebrats terrestres endèmics de les Balears: Spauligodon cabrerae (Castaño, Zapatero i Solera, 1988); Iberesia brauni (Koch, 1882); Parmena balearica minoricensis (Vives, 1998); Stenosis intricata (Reitter, 1886); Alphasida depressa (Solier, 1836); Pimelia criba (Solier, 1836), i Phylan semicostatus semicostatus (Mulsant i Rey, 1854).

El fons marí és eminentment rocós, amb dominància d’alguers de Posidonia oceanica amb abundància d’algues fotòfiles. Són també remarcables les comunitats dominades per Cystoseira balearica, que apareixen en llocs amb un cert grau d’hidrodinamisme. A cotes inferiors a 15 metres és interessant de fer notar la relativa abundància de gorgònies (Eunicella singularis), actualment molt malmeses a causa de mortalitats recents. Tota aquesta àrea és rica en espècies, i és una de les àrees marines amb major biodiversitat, en la qual destaca l’abundància notable de nacres (Pinna nobilis) o la presència de cigales (Scyllarides latus), espècie en regressió en molts d’indrets de la Mediterrània.

Pressió


La seva ubicació sense defenses davant el fort vent de tramuntana i la dificultat d’accedir-hi aporten una protecció davant el possible impacte que pugui generar la presència de visitants a l’illot, o davant els efectes derivats de l’ancoratge d’embarcacions als voltants. Les visites humanes són raríssimes.

En relació amb l’ambient marí, és preocupant l’expansió d’espècies d’algues introduïdes, com Womersleyella setacea, Caulerpa cylindracea i Acrothamnion preissii, aquesta última present als rizomes de Posidonia oceanica.

Gestió i conservació


L’illa forma part de la xarxa Natura 2000, amb la consideració de LIC i ZEPA (dels Alocs a Fornells ES0000231), i també està compresa dins de la declaració de l’illa de Menorca com a reserva de biosfera de la UNESCO sota la zonificació “zona d’amortiment”, igual que la resta dels illots que envolten Menorca. A més, tota l’illa des Porros es troba envoltada pel LIC de l’àrea marina del nord de Menorca (ES5310035).

El fet de trobar-se situada dins la reserva marina del nord de Menorca en propicia una gestió activa, ja que disposa de tres vigilants i una embarcació que controlen, sobretot, els aspectes relacionats amb temes pesquers. En tota l’àrea de la reserva marina està prohibida la pesca submarina, i també hi ha restriccions en relació amb la pesca professional.

Principals recursos bibliogràfics


  1. Ballesteros, E. et al., 2001.
Print Friendly, PDF & Email