Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

ILES

Cluster : Nord Eivissa

Subcuenca : BALEARIC ISLANDS

Murada

Collaborador :

Antonia Maria CIRER COSTA

Data de creació : 31.12.2017

 

Para citar esta versión : CIRER COSTA, A. (2017). Ficha isla : Isla Murada – Subcuenca : Baleares. Atlas of Small Mediterranean Islands. https://pimatlas.org/explorer-atlas/iles/illa-murada/

Murada (Bing Maps)
Ayuntamiento Sant Joan de Labritja
Archipiélago Nord Eivissa
Superficie (ha) 1,42
Lineal costero (metros) 529
Distancia a la costa (Millas Náuticas) 63
Altitud máxima (metros) 35
Coordenadas geográficas Latitud 39,0921
Longitud 1,43219
Propiedad  Dominio Publico Maritimo-Terrestre (100%)
Organismo gestor Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears)
Figura de protección nacional /
internacional /

Descripció general


Es troba situada a ponent del Port de Balansat, a l’est de la Punta de sa Creu, davant els penya-segats de la Cala d’en Ferrer. Està separada d’Eivissa per un canal molt profund, contorn de la qual emergeix com un prisma irregular de roca calcària massiva del trànsit entre el juràssic i el cretaci inferior, de color blanquinós amb parets completament verticals. Els materials són més antics que els de la costa que hi confronta, de manera que la separació es deu a una falla prou important. Sols hi ha un punt, al costat sud-oest, on es pot apropar una barca, si l’onatge ho permet, i iniciar l’ascens a l’illa. A dalt de les cingleres naturals hi ha les restes d’una antiga paret que emmurallava completament l’illa; d’aquí ve el seu nom, d’època, constructors i finalitats enigmàtics, probablement preromana.

La part superior té uns 200 metres de llarg per 60 d’ample, és relativament planera, amb forma de rasa. La rasa és una superfície d’abrasió que es va formar quan el nivell del mar era més alt que ara i perquè els processos erosius van incidir fortament en l’illa (Mata & Roig, 2016). És molt pedregosa, amb les pedres de l’antiga muralla escampades i cobertes de vegetació nitrohalòfila, vegetació afavorida per l’elevada densitat d’aus que sustenta. En aquesta zona superior el grau de recobriment vegetal és molt elevat i la topografia permet una certa retenció d’aigua de pluja.

L’illa presenta nombroses cavitats i algunes coves ben desenvolupades, que serveixen de cau a distintes espècies d’aus marines.

Els fons marins són els propis dels penya-segats del nord-oest d’Eivissa, amb comunitats d’algues fotòfiles de llocs batuts en superfície, comunitats d’algues fotòfiles que ràpidament esdevenen esciòfiles a mitjan fondària a causa del pendent accentuat de les parets, de fins a 20 m de fondària. La part exterior de l’illot, entre 8 i 15 m de fons, presenta una sèrie de túnels i coves submarins que acullen una fauna cavernícola interessant. A la part nord de l’illa hi ha unes interessants plataformes rocoses cap als 33 m de fondària, travessades per canals d’uns pocs metres de fons que presenten una interessant fauna coral·lígena. A partir dels -40 m dominen els fons detrítics. La invasió per l’alga introduïda Lophocladia lallemandii, la qual va arribar molt probablement a finals de la dècada dels 90 (Patzner, 1998), és segurament l’impacte més considerable de les comunitats marines d’aquest illot.

Coneixement


Interès


La vegetació està constituïda per camèfits rupícoles litorals, alguns dels quals de distribució restringida, com la maçanella de penyal, Helichrysum fontanesii, Asteriscus maritimus, juntament amb altres de distribució més generalitzada al litoral eivissenc i als illots, com Limonium ebusitanum, Chrithmum maritimum i Daucus gnidium. Són especialment abundants espècies nitròfiles com el salat ver (Suaeda vera) o la malva (Lavatera arborea), l’all bord (Allium commutatum), entre els quals creixen exemplars d’esparreguera vera (Asparagus horridus).

En aquest illot s’ha introduït la lletrera de ses Margalides, Euphorbia margalidiana, per tal de tenir-ne una rèplica si en algun moment entrava en recessió la població de l’illa Margalida. Es tracta d’una introducció emparada pel Pla de Recuperació de l’espècie, portada a terme per la Conselleria de Medi Ambient.

L’elevat grau d’insularitat que presenta l’Illa Murada ha propiciat l’existència d’invertebrats endèmics, com els coleòpters Alphasida ibicensis i Phylan mediterraneus. Aquesta illa és la terra typica del gasteròpode Trochoidea ebusitana muradae, que n’és endèmic; així com de la sargantana Podarcis pityusensis muradae, població amb tendència al gegantisme, color del cos melànic amb laterals, gola i ventre, generalment, de color blau marí intens. Aquesta sargantana practica el comensalisme amb les aus marines, els nius de les quals visita a la recerca de restes d’aliment.

És un bon lloc de nidificació d’aus marines. Hi ha una bona colònia de virot gran, Calonectris diomedea, així com de noneta, Hydrobates pelagicus, alguna parella de corb marí emplomallat, Phalacrocorax aristotelis desmarestii, així com la gavina de peus grocs, Larus michahellis. S’hi ha documentat la pressió de l’òliba, Tyto alba, sobre la noneta, però deu ser un fenomen esporàdic no preocupant.

Cal incloure entre els interessos de l’illa les restes de la murada que li dona nom. Podria haver estat utilitzada en èpoques diferents, ja que s’hi detecten materials i tècniques heterogènies, i és possible que hagi tengut funcions defensives o també ramaderes. Alguns historiadors relacionen aquestes restes amb les de les Torres d’en Lluc, situades a la costa eivissenca, alguns quilòmetres al sud.

Pressió


L’Illa Murada no pateix una pressió excessiva. No és d’accés fàcil, però certament és visitada de manera incontrolada i pot ser que s’hi hagin produït molèsties ocasionals rellevants a les aus marines que hi nidifiquen.

No s’hi coneixen espècies invasores.

Gestió i conservació


L’Illa és Àrea Natural d’Especial Interès, la qual cosa hi proscriu definitivament cap actuació urbanística. També forma part de la Xarxa Natura 2000, en qualitat de LIC. No té, però, vigilància ni un seguiment suficient de les espècies de fauna i flora que hi viuen.

Principals recursos bibliogràfics


  1. Patzner, R., 1998.
  2. Posadas, E., 1989.
  3. Ribes-Marí, E., 1993.
Print Friendly, PDF & Email