Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

CLUSTER

Illots de Ponent d’Eivissa

Rédigé par : Virginia Picorelli, Vicenç Fortesa & Nuria Valverde

Date de création : 15/12/2017

Composition du cluster : îles ?
Composition du cluster : archipels ?
Nombre d’îles avec au moins un statut de protection national ?
Nombre d’îles avec au moins un statut de protection international ?
Nombre d’îles avec au moins un gestionnaire ?

Descripció general


La costa oest de l’illa d’Eivissa es caracteritza per discórrer en paral·lel amb tot un seguit d’illots que caracteritzen el paisatge litoral. De fet, el conjunt format pes Vedrà i es Vedranell constitueix una fita paisatgística inspiradora d’artistes de tota mena i retratada en incomptables fotografies tant de turistes com de residents. No menys atractius són els illots de Ponent, amb les sempre canviants postes de sol que els emmarquen.

Als indubtables valors paisatgístics cal afegir-hi la rellevància natural d’aquests indrets on conviuen colònies d’aus marines, subespècies de sargantanes endèmiques i un nombre considerable d’invertebrats que troben refugi i aliment entre singulars espècies vegetals. Sembla mentida que a uns llocs aparentment tan inhòspits i desprotegits hom pugui trobar tal quantitat de vida!

De sud a nord es localitzen diferents conjunts d’illots: les petites illetes de Porroig (sa Illeta Grossa, sa Illeta Petita i s’Escull de sa Illeta); es Vedranell, es Vedrà, sa Galera i s’Escull de Cala d’Hort, enfront de la zona de Cala d’Hort; s’Espartar, flanquejat per ambdós costats per s’Espardell de s’Espartar i l’Escull de s’Espartar; l’arxipèlag de ses Bledes, punt més occidental de les Illes Balears, integrat per petites illes i esculls (de sud a nord, són: na Gorra, es Vaixell, na Bosc, s’Escull d’en Ramon, na Plana, s’Escull Vermell i s’Escull de Tramuntana); l’Illa des Bosc, sa Conillera i s’Escull de sa Conillera, davant les Platges de Comte; el petit i solitari illot des Palleret, i, en darrer terme, la Illeta de Cala Salada. Tots aquests illots pertanyen al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, excepte l’illot de Cala Salada, que s’inclou a Sant Antoni de Portmany.

Els illots que conformen aquesta unitat difereixen en relleu i dimensions, però no tant en la seva composició geològica. Tots aquests estan formats majoritàriament per materials calcaris o margues del cretaci inferior, llevat de l’Illa des Bosc, la més jove des del punt de vista geològic, on afloren margues del miocè al nord i lutites, sorres i graves del plistocè al sud. També es troben les margues del miocè a la vessant nord des Vedrà i es Vedranell, així com als penya-segats al sud de sa Conillera.

Coneixement


Interès


Les illes més petites, així com els esculls, tenen una coberta vegetal escassa condicionada per les seves dimensions i la influència marina. Només la saladina endèmica (Limonium ebusitanum) és present al litoral de roca de tots aquests. També són molt freqüents altres espècies costaneres, com Arthrocnemum macrostachyum, Suaeda vera i Crithmum maritimum. Aquest fet queda compensat per la riquesa botànica de la resta d’illots, amb més de 264 tàxons vegetals indicats, molts dels quals són endèmics o d’especial interès. Entre aquests endemismes, cal destacar la presència de Medicago arborea subsp. citrina a s’Espartar i a na Bosc, Biscutella ebusitana as Vedrà i Vedranell, Allium ebusitanum as Vedrà, Silene hifacensis als penya-segats de s’Espartar i es Vedrà, Asperula paui as Vedrà i Vedranell,  Carthamus dianius a s’Espartar i la subespècie endèmica des Vedrà Santolina chamaecyparissus subsp. vedranensis, que pareix que també es podria trobar als penya-segats de Formentera (G. Bibiloni, com. pers.).

És de destacar la importància de les comunitats de penya-segat pròpies de les Pitiüses presents as Vedrà i Vedranell i d’una de les comunitats més singulars de la unitat, el Dactylo-Lygeetum sparti, present a s’Espartar i s’Espardell de s’Espartar, que està dominada per les gramínies Stipa tenacissima i Lygeum spartum.

El fet d’estar a una distància considerable de la costa eivissenca i que la majoria d’aquests són reserva natural, on no es permet el desembarcament, ha convertit els illots en refugi i lloc de nidificació d’aus marines i rapinyaires. Entre les aus marines que hi crien es troben la gavina roja (Larus audouinii), el virot gros (Calonectris diomedea), el corb marí (Phalacrocorax aristotelis), la gavina comuna (Larus michahellis), el virot petit (Puffinus mauretanicus), espècie endèmica de la Mediterrània; i la noneta o fumarell (Hydrobates pelagicus). Aquesta darrera espècie té a l’illot de s’Espartar una de les poblacions més importants de la Mediterrània occidental. Dos rapinyaires trien també aquests indrets com a lloc on criar: el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el falcó marí (Falco eleonorae), que tria majoritàriament la cara sud des Vedrà i es Vedranell per a criar durant l’estiu.

Però, sens dubte, la gran protagonista d’aquesta unitat és la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) amb varietats endèmiques als diferents illots que difereixen en les mides i coloracions, anant des de les tonalitats blaves i grogues de la subespècie vedrae fins a les melàniques de l’arxipèlag de ses Bledes.

Pel que fa als invertebrats, hi tenen especial rellevància els caragols geomítrids del gènere Xerocrassa, amb subespècies endèmiques a molts dels illots de la unitat (per exemple, X. ebusitana scopulicola a ses Bledes, X. ebusitana conjugens a s’Escull Vermell, X. ebusitana ebusitana a l’illa d’en Bosc i sa Conillera, X. ebusitana vedrae as Vedrà, X. ebusitana vedranellensis as Vedranell, X. caroli espartariensis a s’Espartar i a s’Espardell de s’Espartar, X. caroli jaeckeli a sa Conillera); a més dels escarabats tenebriònids endèmics, com Pimelia elevata o Asida ludovici. També s’han citat els mol·luscs endèmics Iberellus pythiusensis i el llimac Gigantomilax majoricensis, i alguns tàxons d’aràcnids, com Scotolemon krausi i el gènere Nemesia.

Els illots de Ponent posseeixen, juntament amb l’arxipèlag de Cabrera, els fons més espectaculars de les Balears. Com a Cabrera, les múltiples orientacions i geomorfologia dels illots afavoreixen l’existència d’hàbitats molt diversos en un espai reduït. Els fons marins que envolten els illots inclouen ambients variats amb fondàries que en alguns punts poden superar els 50 m, com és el cas de l’arxipèlag de ses Bledes o es Vedrà i es Vedranell. A la zona hi ha gran diversitat d’ambients, com els fons rocosos, les coves, els fons detrítics i els alguers de fanerògames marines, la qual cosa determina la presència d’una important fauna i flora associada.

En l’àmbit litoral és destacable la comunitat de Cystoseira stricta, mentre que en l’àmbit infralitoral la comunitat més estesa és la de Cystoseira balearica. Les comunitats de Cystoseira balearica de sa Bleda Plana són probablement les millors de totes les Balears. El coral·ligen és comú en la majoria dels illots. Mereix ser destacat el coral·ligen amb Phyllariopsis brevipes de la Punta de sa Gorra (es Vedranell) i de determinats indrets de llevant de sa Conillera, les poblacions de corall vermell (Corallium rubrum), escassíssim a la Punta de sa Gorra (es Vedranell), les poblacions de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) presents a ses Bledes i es Vedrà, les comunitats coral·lígenes de fondària de ses Bledes i s’Espardell, on hem observat Gobius kolombatovici i Thorogobus macrolepis, i les comunitats detrítiques tan abundants entre les illes. L’Escull des Cap Vermell alberga les millors poblacions de Paramuricea clavata de les Illes Balears, entre 35 i 70 m, totalment lliures de cap símptoma de mortalitat a la primavera de 2016. També els alguers de Posidonia oceanica estan ben representats a la zona, amb l’excepció de ses Bledes.

Pressió


D’ençà que la majoria dels illots d’aquesta unitat es varen declarar Reserva Natural el febrer de 2002, hi ha un control i vigilància, la qual cosa fa que el nombre de desembarcaments als illots s’hagi vist molt reduït. Però, malauradament, l’illa des Vedrà sí que ha estat sotmesa al principal problema de conservació de les reserves: la presència de cabres assilvestrades introduïdes pels propietaris de l’illa, que han produït danys greus sobre la valuosa i singular vegetació de l’illot. No va ser fins al febrer de 2016 que la Conselleria de Medi Ambient va eliminar aquesta població, i els primers indicis de recuperació de la vegetació ja són evidents.

També hi ha presència de rates a alguns dels illots, la qual cosa suposa una amenaça per a les poblacions d’aus. També hi ha conills però les poblacions que comportaven una amenaça més gran foren eliminades.

L’existència de l’edifici del far i els habitatges annexos a sa Conillera determina que hi hagi interessos turístics que implicarien una amenaça per l’increment de la pressió antròpica a l’illot.

Cal esmentar que als fons marins hi ha una elevada presència d’espècies d’algues invasores, com ara Caulerpa cylindracea, Womersleyella setacea i Lophocladia lallemandii. També comporta una amenaça l’ancoratge sobre els alguers de Posidonia oceanica.

Gestió i conservació


Amb l’excepció de ses Illetes de Porroig, s’Escull de Cala d’Hort, es Palleret i l’Illa de Cala Salada, els illots d’aquesta unitat formen part de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent. Els illots de les reserves naturals, ses Illetes de Porroig i s’Escull de Cala d’Hort estan inclosos també dins els espais de Xarxa Natura 2000.

La gestió i conservació de les reserves i els espais Xarxa Natura és competència de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, que té un equip assignat que s’encarrega de la vigilància, educació ambiental, seguiment i gestió de la zona.

Referències


Ballesteros, E.; López, P.; García, A.: Linares, C.; Cebrián, E., 2007.

Ballesteros, E.; García; Tomàs, F.; Torras, X.; M.: Linares, C.; Cebrián, E., 2010.

Bennàssar i Torrandell, P., 1995.

Cirer, F. (coord.), 1995-2016.

Marí, M. (coord.), 2014.

Mata, R.; Roig, X., 2016.

Pons, G. X., 2014.

Rita, J.; Bibiloni, G.; Moragues, E.; Conesa, M.; Fontcuberta, C., 2003.

Rita, J.; Bibiloni, G.; Mateu, A., 2010.

Tableau récapitulatif des clusters et îles du sous-bassin


Print Friendly, PDF & Email
[/vc_row_inner]