ISSN 2970-2321

Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.

This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.

(https://pimatlas.org)

Subcuenca : BALEARES

Autores :

Fecha de creación : 31.12.2017

Para citar esta versión : … (2017). Ficha clúster : Illes Menors i illots de la Tramuntana de Menorca – Subcuenca : Baleares.  Atlas of Small Mediterranean Islands. https://pimatlas.org/explorer-atlas/clusters/illes-menors-i-illots-de-la-tramuntana-de-menorca/

Descripció general

La Tramuntana de Menorca presenta una costa baixa, molt oberta als vents més violents de la Mediterrània occidental (el mestral de Provença és aquí la tramuntana, que bufa denou dies de cada cent, i nou dies cada any supera 90 km/h). Les illes són elements d’una línia costera molt retallada, i representen situacions molt heterogènies. Tenim  aquí les de materials geològics més antics de les Balears, com els gresos vermells de ses Bledes o l’escullar de Pregonda, o els pissarroides carbonífers i triàsics del sector oriental. Altres, en canvi, són dolomies juràssiques  similars a moltes de la resta de les Balears (Escull de ses Vinjoles). També contrasten les situades enfront de la mar oberta amb les de Fornells, ben arrecerades. La duresa de la tramuntana explica que esculls d’una superfície considerable i relativament alts estiguin desproveïts de vegetació i, en conseqüència, no quedin inclosos en aquesta obra.

Les zones obertes i batudes per la mar tenen comunitats marines de fons rocosos ben estructurades, i els alguers estan ben desenvolupats en aquesta costa. El coral·ligen és poc rellevant vora les illes, a excepció del de l’illa des Porros. D’altra banda, les illes més resguardades (les de la badia de Fornells, l’illa de ses Mones i la zona meridional d’Addaia) estan envoltades de fons sedimentaris amb alguers de cama-roges (Caulerpa prolifera) i algueró (Cymodocea nodosa), les quals són entre les més notables de les Balears.

Fortament condicionada per la tramuntana, la vegetació dels illots és generalment modesta i constituïda per matolls i herbassars halòfils amb singularitats escasses a les illes més exposades, on la vegetació pot ser quasi testimonial (com a l’escullar de Pregonda i l’illa d’en Tosqueta). A l’illa de ses Bledes és notable la influència de les aus. La vegetació es troba reduïda a un pradell d’all i porro (Allium commutatum) de densitat relativa, i és una de les comunitats més interessants de la tramuntana de Menorca, juntament amb Sanitja, les illes d’Addaia i la de la punta de Fra Bernat. Les situades en l’interior de badies, protegides per la Menorca “continental”, presenten una màquia ben constituïda, com és el cas de l’illa dels Revells (a Fornells) o la de les Mones, a Addaia, amb una densa màquia d’aladern (Phyllirea media). La vegetació més complexa i interessant és la de l’illa d’en Colom (vegeu-ne fitxa). En fa excepció l’illa de ses Sargantanes, de Fornells, un herbassar que per l’acció humana ha patit una degradació de la màquia que li correspondria per sòl i situació.

La fauna invertebrada terrestre no és, en aquestes illes, gaire rica. No hi ha cap invertebrat endèmic, i les poblacions conegudes de mol·luscs o tenebriònids no inclouen cap singularitat.

Quant als vertebrats, excel·leix l’interès de les sargantanes, que poblen dotze de les illes del grup, amb singularitats notables: la població Podarcis lilfordi carbonerae de l’illa diminuta des Carbó, a prop d’Addaia, és mínima, i ningú diria que pogués mantenir-se en un reducte tan reduït. A l’altre extrem, també en condicions ecològiques a priori desfavorables, tenim la P.l. fenni, de l’illa des Porros de Cavalleria (vegeu-ne fitxa). És singular el cas de l’illa de ses Mones: ha estat envaïda per l’espècie introduïda Podarcis sicula —tal vegada quan s’hi va mantenir un pont amb la costa, avui desaparegut— , que pot haver fet extingir una població no descrita de P. lilfordi. Cal també esmentar la població de la petita illa des Porros, dins la badia de Fornells, que pot tenir una antiguitat de menys de mil anys i forma una subespècie ben diferenciada (P. l. porrosicola).

Pel que fa a les aus marines, la importància d’aquestes illes és discreta: l’hàbitat no és favorable per als virots, sigui per la manca d’escletxes de cria o per la densitat de rates. Hi ha, això sí, les colònies més nodrides de gavina de peus grocs (Larus michahellis) de Menorca, a les illes d’Addaia i l’illa d’en Colom, i algunes parelles de corb marí a l’illa de ses Bledes. Alguns anys, la gavina roja assenta colònia a l’illa des Porros.

Com tota la costa de les Balears, els usos turístics són molt intensos a l’estiu, tot i que el nord de Menorca no està sotmès a tanta afluència com altres sectors. Les illes del port de Maó mantenen usos prou intensos i un grau d’artificialitat molt important.

Cal considerar que la presència d’una densitat elevada de rata negra (Rattus rattus) a l’illa d’en Colom és un problema de primer ordre, que requereix una actuació de restauració urgent.

Darrerament hi ha hagut una mortalitat intensa de gorgònies (Eunicella singularis), que ha afectat totes les illes del nord de Menorca, per causa desconeguda, probablement infecciosa.

Una part important de les illes d’aquest sector (de sa Cudia a Addaia) estan incloses en el Parc natural de s’Albufera des Grau; altres, com l’illa de ses Bledes, a Fornells, estan envoltades per la reserva marina del nord de Menorca. La protecció territorial de Menorca (considerada globalment reserva de la biosfera) és molt estricta, per la qual cosa cap illa menor es pot alterar ni transformar.

1. Ballesteros, E.; Cebrian, E., 2004
2. Ballesteros, E.; Cebrian, E.; Garcia, T.; Pinedo, S.; Torras, X., 2003.
3. Buenaventura, A., 1999.
4. Coma, R.; Linares, C.; Ribes, M.; Diaz, D.; Garrabou, J.; Ballesteros, E., 2006.
5. Orquiñena, B., 1999.
6. Ribera, G.; Coloreu, M.; Rodriguez-Prieto, C.; Ballesteros, E., 1997.
7. Rosselló, V. M. [et al.] (ed.), 2003.
8. Sales, M.; Ballesteros, E., 2009.
9. Vidal, J. M. (ed.), 1981-2015.