Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

CLUSTER

Subcuenca : BALEARES

Illes I Illots de Cabrera I Migjorn de Mallorca

Rédigé par : Jorge Moreno, Joan Mayol & Gabriel Bibiloni

Date de création : 15/12/2017

 

Para citar esta versión : MORENO, J.,  MAYOL, J., BIBILONI, G. (2017). Ficha clúster : Illes I Illots de Cabrera I Migjorn de Mallorca – Subcuenca : Baleares.  Atlas of Small Mediterranean Islands. https://pimatlas.org/explorer-atlas/clusters/illes-i-illots-de-cabrera-i-migjorn-de-mallorca/

Composición del clúster : islas 35
Composición del clúster : archipiélagos ?
Islas con al menos una figura de protección nacional ?
Islas con al menos una figura de protección internacional ?
Islas con al menos un organismo gestor ?

Descripció general


Aquest clúster d’illes és definit per l’arxipèlag de Cabrera, una continuació emergida i fraccionada de la serra de Llevant de Mallorca, de materials predominantment juràssics (calcàries i dolomies) i eocens (conglomerats i gresos), sotmesos al plegament alpí, de relleu i perfils costaners molt complexos i variats.

Hem inclòs al grup el conjunt d’illots meridionals de Mallorca, molt relacionats biogeogràficament amb Cabrera, tot i les diferències geomorfològiques, ja que la seva constitució és de calcarenites del Plioplistocè i la separació de la costa mallorquina, molt recent.

L’arxipèlag de Cabrera està integrat per una illa major, Cabrera Gran, una d’extensió mitjana, l’illa des Conills, i un total de 17 illots. La superfície total és de 1.352 ha i el perímetre costaner, de 54 km.

L’illa principal té una extensió de 1.154 ha. El relleu és moderadament abrupte, amb una altitud màxima de 172 metres a na Picamosques. La descriurem amb més detall a la seva fitxa.

Al nord de Cabrera tenim l’altra illa, la des Conills o Conillera, amb una extensió de 137 ha. El seu perfil és menys retallat que el de Cabrera, sense cales, llevat de la cala Estreta, al nord de l’illa. També té algunes coves litorals; a una d’aquestes, a la zona des Blanquer, visqueren els darrers vells marins de les Balears. Cap a Mallorca, direcció nord/nord-est, es troben la resta d’illots majors, emergències de fragments de la serra de Llevant: na Redona, s’Esponja, na Plana, na Pobra i na Foradada.

A l’est i sud de Cabrera Gran, els illots són d’extensió molt menor: el més notable és l’Imperial, al cantó sud-est, un penyal de 3 ha de superfície, 70 m d’alçada i parets verticals. També tenim en aquesta zona l’illa des Fonoll i l’illot de l’Olla. Al migjorn s’escampa el grup des Estells, abruptes i diminuts, i un dels més impressionants de tot l’arxipèlag, i l’illot de ses Rates, a la badia d’Enciola, amb un arc natural que s’enfonsa com una columna de pedra tallada fins a més de 20 m de profunditat.No hi ha illots a l’oest  de Cabrera.

Quant a les illes del migjorn mallorquí, són un total de deu, tres de les quals excel·leixen per la seva extensió: na Guardis, davant el port de la colònia de Sant Jordi, de gairebé 2,5 ha i 10 m d’altura; na Moltona, de 5,7 ha i 11 m; i na Pelada, d’1,3 ha i 9 m. Les dues primeres tenen, com descriurem, una coberta vegetal relativament densa, però na Pelada (com el seu nom indica) està quasi desproveïda de vegetació i mostra clarament la seva constitució geològica, d’eolianites modernes que constitueixen la duna fòssil més espectacular de les Balears, objecte d’explotació fins al segle XX i amb notabilíssims grafits dels trencadors de pedra.

El clima d’aquesta zona és el més àrid de Mallorca, amb un rang de temperatures entre 4 i 35 ºC, i una mitjana de 17,4 ºC, i amb una mitjana de precipitació de 380 mm/a. Pel que fa al vent, majoritàriament domina el de component sud-sud-oest, si bé a l’hivern imperen els vents del nord.

Coneixement


Interès


Geologia

 L’arxipèlag de Cabrera es considera estructuralment com la prolongació de la serra de Llevant de Mallorca. El conjunt presenta un interès geològic elevat, de gran complexitat tectònica amb anticlinals i sinclinals, falles, plecs i encavalcaments ben visibles, així com una sèrie d’estructures geològiques associades que proven que l’arxipèlag va estar sotmès a un fort període de compressió que se situa entre 27 i 15 milions d’anys, entre l’Eocè superior i el Miocè superior.

Història del coneixement geològic de Cabrera[1]

En l’evolució del coneixement geològic de l’illa de Cabrera es poden diferenciar diverses etapes: la primera, fins al 1929, la segona, entre aquest any i el 1974, la tercera, fins al 1993 i la quarta, fins a l’actualitat.

Primera etapa

El 1834 el general De la Mármora, que estableix el primer mapa geològic de Mallorca, considera Cabrera composta per materials terciaris. Bouvi, el 1867, cita l’existència de neocomià a Cabrera. Hermite, en la seva tesi doctoral sobre Mallorca i Menorca (1879), confirma la presència de neocomià (ammonits) a “Cala Amboitxa” (Cala en Boixar), a la font de l’Olla i a 1 km a l’est del castell, recobert per nummulític, cita eocè mitjà amb nummulits i equídnids. Nolan, també el 1879, confirma el nummulític de Cabrera.

El 1920 Gómez Llueca, en una nota publicada per l’Acadèmia de Ciències de París, cita per primera vegada el lies mitjà i superior a Cabrera. Posteriorment, l’any 1929, en el seu treball sobre la geologia de les illes de Cabrera, sa Conillera i altres de pròximes, realitza el primer mapa geològic de l’arxipèlag.

Segona etapa

Durant aquesta etapa, es duen a terme molt pocs treballs sobre l’illa de Cabrera. La situació sociopolítica de l’època i la posterior necessitat de sol·licitar permís a l’autoritat militar va dificultar sens dubte l’accés a l’arxipèlag. Els primers treballs que es coneixen són els de Montoriol sobre el carst de Cabrera, de 1961 i 1971, basats en campanyes començades el 1959. El 1971 Maluquer publica un treball sobre els mol·luscs terrestres a l’illa de Cabrera. El 1974 Trías publica a la revista Endins “Una campanya a les illes de Cabrera”, centrat en l’estudi de coves i cavitats.

Tercera etapa

En els anys 1974 i 1975, un grup de geòlegs de les universitats de Palma i de Barcelona, sota la direcció de Lluís Pomar, van dur a terme dues campanyes de cartografia geològica. També va participar en una de les campanyes D. Joan Cuerda Barceló, que, a més dels seus coneixements del quaternari per la seva condició de militar, va facilitar en gran manera la relació amb l’autoritat competent.

En aquestes campanyes, a més de realitzar una cartografia geològica una mica més detallada que la de Gómez Llueca, es van aixecar perfils geològics i es van prendre moltes mostres litològiques i d’ammonits, que es van remetre a especialistes per estudiar-les. Es van identificar els nivells de hardground en diverses localitats i, sobre aquests, els nivells nodulars amb ammonits. Els primers resultats es van exposar, com a comunicació, a la seu de la Fundació Europea Dragan (Palma), a la sessió conjunta de la Societat d’Història Natural de les Balears, la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural, el 21 de març de 1976.

El 1976 J. Cuerda publica una primera nota sobre el quaternari de Cabrera. El mateix any, Pomar inclou dins del seu treball sobre la tectònica de gravetat a Mallorca exemples d’olistòlits identificats a la zona del castell-punta des Pavellons. El 1979 López i Serra publiquen un treball sobre l’eocè de l’illa.

Amb l’estudi de les mostres enviades als especialistes, el 1980 Guillem Colom publica un treball sobre les litofàcies i micropaleontologia del lies inferior, en el qual inclou també els resultats d’algunes mostres soltes, que arriben fins al cretaci inferior. El 1983 Fornós, Pomar i Rodríguez-Perea publiquen un estudi sobre el miocè. El 1983 i 1984 publiquen dos estudis més sobre el mateix tema.

El 1984-85 un equip format per geòlegs de les universitats de Barcelona, Màlaga, Granada i Palma, publiquen una síntesi estratigràfica sobre la base dels resultats de l’anàlisi del material paleontològic procedent de les campanyes anteriors i de les tasques pròpies per a l’aixecament d’una cartografia feta el 1984. En aquest treball s’elabora la columna estratigràfica tipus. També en els anys 1984-85, Sàbat i Santanach publiquen sengles treballs sobre tectònica extensiva d’edat juràssica i unitats estructurals de Cabrera. Sàbat elabora un plànol geològic de l’illa de Cabrera a escala 1:10.000.

El 1988 Ramos Guerrero, en la seva tesi sobre el “Paleogen de les Balears”, estudia també el de Cabrera. El 1991 Fornós i Rodríguez-Perea publiquen un treball sobre el miocè superior de l’Illa des Conills. També el 1991, l’Institut Geològic i Miner d’Espanya publica el full geològic de Cabrera a escala 1:50.000, amb treballs elaborats el 1984.

El 1993 Lluís Moragues, per encàrrec de la Junta d’Aigües de Balears, fa una revisió de la cartografia geològica de l’illa de Cabrera, que inclou un mapa a escala 1:10.000, talls geològics i columnes litològiques. L’objectiu és avaluar les possibilitats de captació d’aigua per a proveïment.

El 1993 es publica, dins les monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, la « Història natural de l’arxipèlag de Cabrera », coordinada per J. A. Alcover, E. Ballesteros i J. J. Fornós (editors). En aquest magnífic treball se sintetitzen tots els coneixements geològics disponibles fins a la data i es podria considerar com la culminació del coneixement geològic de l’illa de Cabrera.

Quarta etapa

Amb la culminació dels treballs de 1993, hi ha tres plànols geològics que no coincideixen. El 2011 un grup de geòlegs de l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB), analitzant algunes contradiccions entre les diferents cartografies geològiques i amb l’objectiu de dotar el Parc d’una infraestructura geològica la qual no tenia fins al moment, es van plantejar l’elaboració d’un treball de cartografia i de documentació gràfica de les estructures geològiques i dels elements del patrimoni geològic de l’illa. Amb aquesta finalitat, s’ha elaborat una campanya el 2012 i dues campanyes el 2013, i hi ha previst dur a terme dues campanyes més, amb la finalitat de concloure la cartografia geològica i la documentació dels punts d’interès geològics més rellevants.

Paral·lelament i sense cap contacte amb aquest equip, l’IGME ha elaborat una guia geològica del Parc Nacional de Cabrera. El mapa geològic no coincideix amb cap dels que s’han fet anteriorment, la qual cosa aconsella culminar els treballs empresos per l’AGEIB per intentar arribar a una síntesi.

 

Flora

La flora i vegetació tenen una diversitat notable, efecte de la confluència de factors diversos: l’extensió de cada illa, l’exposició als temporals, la constitució i tipus de sòl, el relleu i la història.

Cabrera és l’illa més rica, amb més de cinc-centes espècies, un conjunt important de les quals són ruderals. Cal destacar la presència d’un nombre remarcable d’endemismes balears, alguns d’aquests amb abundància relativa, com Allium antonii-bolosii, Astragalus balearicus, Dorycnium fulgurans, Euphorbia maresii subsp. maresii, Paeonia cambessedesii, Helleborus lividus, Rhamnus ludovici-salvatoris i, més concretament, un d’exclusiu de l’illa, Rubia balearica subsp. caespitosa.

La vegetació de Cabrera és molt variada, però hi predominen dues formacions vegetals. D’una banda, les màquies esclerofil·les de mata (Pistacia lentiscus) i ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris), que s’alternen amb els savinars (Juniperus phoenicea subsp. turbinata), de composició florística similar. I de l’altra, les garrigues de xipell (Erica multiflora) i romaní (Rosmarinus officinalis), que en molts casos es presenta amb cobertura de pi blanc (Pinus halepensis).

Els illots amb menor superfície, fortament influenciats per l’esprai salí de les onades i la presència d’ocells marins, presenten una vegetació més uniforme. Entre totes les comunitats que hi són presents les més destacables són els matolls nitrohalòfils, amb Whitania frutescens de na Redona o l’Imperial i les formacions nitrohalòfiles representades pels endemismes Medicago citrina i Beta maritima subsp. Marcosii, que es troben a s’Estell de Fora, s’Estell des Coll i a l’illa de ses Bledes.

 

Illa Nombre de tàxons Espècies d’interès Vegetació dominant
Na Moltona 107 Arum pictum subsp. sagittifolium, Diplotaxis ibicensis, Limonium caprariense, Romulea columnae subsp. assumptionis Màquia litoral esclerofil·la d’Olea europaea, Phyllirea latifolia subsp. media i Pistacia lentiscus
Na Foradada 19 Diplotaxis ibicensis, Limonium caprariense Vegetació nitrohalòfila de Suaeda vera
Illa des Conills 111 Cosentinia vellea, Limonium caprariense, Polycarpon polycarpoides subsp. colomense, Teucrium murcicum, Whitania frutescens Màquia litoral esclerofil·la d’Olea europea, Pistacia lentiscus amb Whitania frutescens
Estell de Fora 12 Beta maritima subsp. marcosii, Medicago citrina Vegetació nitrohalòfila Medicago citrina
L’Imperial 49 Limonium caprariense, Rhamnus ludovici-salvatoris, Teucrium murcicum, Whitania frutescens Vegetació esclerofil·la de Whitania frutescens i nitrohalòfila de Suaeda vera

 

Fauna

Quant a la fauna, hem de destacar diversos centres d’interès: les espècies diferenciades insularment, les aus marines, la migració i la fauna marina.

Del primer grup, pel que fa als invertebrats, han estat estudiats els nematodes, helmints, crustacis continentals (amb nou espècies endèmiques de l’arxipèlag de Cabrera), aràcnids, heteròpters, lepidòpters, sifonàpters, coleòpters (amb fenòmens de miniaturització) i mol·luscs (Alcover, J. A., Ballesteros, E. i Fornós, J. J., ed. 1993).

Les sargantanes (Podarcis lilfordi) tenen aquí un dels principals conjunts diferenciats: deu subespècies observades a Cabrera i quatre poblacions a les illes del Migjorn, no totes descrites encara.

Les aus marines són un dels grans valors locals: tres procel·lariformes, dos làrids, un pelecaniforme i un falconiforme es reprodueixen a la zona. El quadre resumeix de forma aproximada els efectius reproductors d’aquestes espècies en els darrers anys.

 

Espècie Nombre d’illes on cria Efectius aproximats
Hydrobates pelagicus 4 ? 300 pp (2000)
Puffinus mauretanicus 6 – 8 475 pp
Calonectris diomedea 13 425 (2011)
Phalacrocorax aristotelis 8 152 pp (2006)
Larus audouinii 9 408 pp (1996) 60 (2016)
Larus michahellis 6 530 pp (2015)
Pandion haliaetus 1 4 pp (2016)

La situació geogràfica d’aquestes illes condiciona la importància del flux migratori. Si bé la importància de la migració d’aus veleres o planejadores a les Balears és relativa, es pot dir que la immensa majoria de les que sobrevolen Mallorca a la tardor abandonen l’illa cap al sud sobre l’arxipèlag de Cabrera; i a la primavera, també hi ha notables concentracions. Més important encara és la migració de passeriformes que descriurem en la fitxa de Cabrera Gran. L’abundància d’aus migratòries és la clau per a les colònies de falcó marí, que totalitzen unes cinquanta parelles reproductores. Curiosament, la major part s’estableixen en els illots meridionals, quan el flux de la migració de tardor és de nord a sud. Probablement aquesta suposada anomalia s’explica perquè molts passeriformes migradors canvien de direcció en les primeres hores de llum, per abordar les illes després d’una nit de vol. La importància de la migració justifica també l’abundància local d’un altre rapinyaire, el falcó pelegrí (Falco peregrinus), del qual han arribat a criar a l’arxipèlag fins a nou parelles, que poden fer reeixir la seva progenitura gràcies al flux ornític primaveral.

Pressió


Amb l’arribada de l’economia turística a les Balears, va haver-hi diverses idees d’urbanitzar Cabrera, però la manca d’aigua i la propietat militar avortaren aquestes iniciatives, fins que la pressió popular en el darrer terç del segle XX va determinar l’esdevenir del Parc Nacional, procés que detallam en la fitxa de Cabrera.

Els usos nàutics recreatius varen conèixer una expansió enorme a partir dels anys 70, i Cabrera va esdevenir un destí pràcticament lliure, fins a la massificació i abusos esporàdics i impactants, que l’establiment del Parc Nacional va aconseguir corregir, no sense tensions. Actualment, els usos nàutics són poc controlats a la costa mallorquina, però l’accés a les illes petites és minoritari, i l’estat de conservació, correcte, en termes generals.

Gestió i conservació


El conjunt d’illes i illots que definim gaudeix d’una àmplia cobertura legal de protecció.

La més destacada i singular és sens dubte la pertinença esmentada anteriorment de Cabrera i dels illots que integren el subarxipèlag a un Parc Nacional. Aquesta mateixa àrea està igualment declarada zona d’especial importància per al Mediterrani (ZEPIM), a l’empara del Conveni de Barcelona. Tota l’àrea, juntament amb la resta d’illots costaners i les aigües que l’envolten, estan declarats LIC dins de la Xarxa Natura 2000, alhora que les aigües d’aquesta part de la zona LIC que no forma part del Parc Nacional es troben protegides per la figura de Reserva Marina. Tot un ventall de normes i possibilitats de gestió que permeten garantir la conservació d’aquestes illes i el seu entorn marí.

Referències


Alcover, J.A. et al. 1993

Robledo [et al.], 2016.

Vv.Aa., 2007

VV.AA. 2008

ROBLEDO ARDILA, P. (ed.), 2016.

Alfredo Barón Pértiz

Tableau récapitulatif des clusters et îles du sous-bassin


NOMBRE DEL CLUSTER NOMBRE DE LAS ISLAS E ISLOTES NOMBRE DEL ARCHIPIÉLAGO Superficie (ha) Altitud máxima (metros) Lineal costero (metros) Distancia a la costa (Millas Náuticas) Coordenadas geográficas Propiedad Islas con al menos una figura de protección Organismo gestor
Latitud Longitud
Cabrera-Migjorn de Mallorca Cabrera,Cabrera Gran 1141,23 172 38656 128 39,1451 2,94391 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
na Foradada 1,41068 27 244 128 39,2069 2,97887 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Na Pobra 2,77242 27 886 128 39,2004 2,97322 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
na Plana 5,23323 22 1181 128 39,1966 2,97272 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
s’Esponja 0,319726 23 318 128 39,1951 2,96546 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Illa des Conills 136,507 123 6383 128 39,1834 2,96407 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
na Rodona 10,4685 59 1257 128 39,168 2,9764 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Illa des Fonoll 0,329272 15 269 128 39,1483 2,96373 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Illa de ses Bledes 0,54985 11 377 128 39,1385 2,96179 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
l’Imperial 2,68079 72 724 128 39,1255 2,95903 Etat – Ministerio de Defensa (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
estell de s’Esclata-sang 0,603315 44 453 128 39,1257 2,94313 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Estell Xapat (den Terra),Estell Xapat de Ponent 0,448744 40 360 128 39,1261 2,93858 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
estell de Fora 0,137311 31 175 128 39,1209 2,94013 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
estell des Coll 0,375696 38 342 128 39,122 2,93612 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
ses Rates 0,36429 20 238 128 39,1327 2,92315 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Morro d’en Tia,Cabrera – Morro d’en Tió 0,525 300 132 39,1522217 2,91750002 N/A Commission mixte de gestion
Islote Foradado,Islote Horadado 0,2761 160 133 39,204901 2,979103 N/A Commission mixte de gestion
s’Illot Pla,Islote Plano 0,5254 220 133 39,204901 2,976493 N/A Commission mixte de gestion
S’Olló,Illot de s’Olla 0,127066 8 142 128 39,1494 2,96401 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Conselleria de Medi Ambient, Ramaderia i Pesca
Estell Xapat de Llevant,Estell Xapat (s’Olla) 0,4487 40 470 18 39,1261261 2,9386559 N/A
Isla Corberana,Na Corberana 0,2871 210 128 39,3119431 2,98666668 N/A Direccion general de Pesca
Illot d’en Curt 0,439433 5 194 134 39,2793 3,03623 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
Illot des Corbs Marins 0,0109808 3 34 134 39,3142 3,00383 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
na Guardis 2,45588 10 747 134 39,3103 3,00116 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
Illa Gavina 0,309852 5 265 134 39,3339 2,98915 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
Isla Cabot,na Cabot 0,4259 240 128 39,3175011 2,98277783 N/A Direccion general de Pesca
Illot Gros de na Moltona 0,131302 1 156 134 39,3034 3,00857 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
na Moltona 5,72939 11 1105 134 39,3045 3,01075 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
na Llarga 0,710709 6 641 134 39,3257 2,98274 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
Illot de na LLarga,Isla Redona 0,0528 90 127 39,327294 2,983085 N/A Direccion general de Pesca
Illot de ses Roquetes 0,0697188 1 113 134 39,302 3,01903 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
s’Illot Petit de na Guardis 0,031 60 129 39,310798 3,006792 N/A Direccion general de Pesca
s’Illot Gros de na Guardis 0,063865 1 115 134 39,3112 3,00505 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
Illot de s’Estopa 0,193676 3 245 134 39,3128 3,0037 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)
na Pelada 1,27365 9 494 134 39,2991 3,00986 Dominio Publico Maritimo-Terrestre  (100%) Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat et Direcció General de Pesca i Medi Mar (Govern de les Illes Balears)

Print Friendly, PDF & Email