Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

CLUSTER

Illes de L’oest, Nord I Est de Mallorca

Rédigé par : Gabriel Bibiloni & Joan Mayol

Date de création : 15/12/2017

Composition du cluster : îles ?
Composition du cluster : archipels ?
Nombre d’îles avec au moins un statut de protection national ?
Nombre d’îles avec au moins un statut de protection international ?
Nombre d’îles avec au moins un gestionnaire ?

Descripció general


En el sector nord-oest de l’illa de Mallorca, la serra de Tramuntana enfonsa profundament les seves arrels geològiques dins del mar i dona com a resultat una sèrie contínua de penya-segats quasi verticals. És precisament aquí, i especialment als extrems, on es troben els illots més destacables de la costa mallorquina. Des de les badies d’Alcúdia i de Pollença fins a Andratx i Calvià trobam successivament les illes d’Alcanada, de Formentor, el Colomer, sa Illeta de Sóller, sa Dragonera, es Pantaleu, es Malgrats i sa Porrassa, entre d’altres. Aquests illots estan formats, amb algunes excepcions, per calcàries i dolomies del triàsic i del juràssic. Entre aquests hi ha multitud d’esculls i petits illots que tenen el seu origen com a conseqüència del despreniment de grans blocs de roca dels penya-segats costaners o processos erosius recents.

La resta de la costa de Mallorca (llevat del clúster de les illes del sud i de l’arxipèlag de Cabrera), a les badies de Palma i d’Alcúdia, a la costa de la serra de Llevant i a la costa de Llevant trobam un conjunt d’illes de mida petita formades preferentment per l’erosió diferencial dels materials costaners. En aquest cas els materials que les componen són bàsicament calcàries, margues, maresos i conglomerats del terciari i del quaternari. En destacam les icnites de Myotragus identificades a l’illot des Porros.

Coneixement


Interès


La vegetació dels illots mallorquins, amb l’excepció de sa Dragonera i d’alguns situats a zones protegides dels temporals, està constituïda bàsicament per matolls i herbassars halòfils i nitròfils. Les illes petites i allunyades de terra disposen de molt poques espècies vegetals de naturalesa estrictament halòfila. Altres, més grans, solen tenir una forta presència de colònies d’ocells marins, com és el cas des Malgrats, on predomina una vegetació d’ecologia fortament ornitocopròfila, amb presència d’espècies de distribució meridional, com Withania frutescens.

La influència de les aus és destacable a altres illots com el del Toro, on trobam un matoll halonitròfil de Suaeda vera o sa illeta de Sóller, encara que en aquesta darrera es desenvolupa una màquia dispersa de mata (Pistacia lentiscus) i ullastre (Olea europea) amb una forta presència de tàxons teròfits ruderals, afectats, almenys periòdicament, per acció de les cabres que sembla que accedeixen nedant a l’illa.

 

A l’illa de sa Porrassa creix una associació particular formada per un matoll termòfil espinescent amb espècies de distribució meridional com Salsola vermiculata i Lycium intricatrum.

 

A les zones arrecerades, dins badies i llocs protegits per caps i puntes rocalloses, els illots presenten una vegetació més rica i desenvolupada, amb matolls i garrigues de diversa naturalesa i amb distintes formes de degradació. L’illa de Formentor, la més gran d’aquest grup, on el foc sembla haver estat un factor recurrent en el passat, es desenvolupa una vegetació dominada pel càrritx (Ampelodesmos mauritanica). En el cas de l’illa des Pantaleu, a la costa d’Andratx, la màquia d’ullastre és rica en garballó (Chamaerops humilis), a més té una petita població del camèfit litoral endèmic Launaea cervicornis.

 

A les illes més petites com les del grup de ses Illetes (l’illa d’en Sales, sa Torre, etc.), es Mal Pas o l’illa d’Alcanada, la màquia d’ullastre i mata es presenta fragmentada i en algunes com la d’Alcanada cal destacar la presència de murta (Myrtus communis). En tots aquests indrets és remarcable la presència important de pradells de teròfits.

Una altra particularitat la trobam a l’illa des Porros, a la badia d’Alcúdia, on els materials tous i sorrencs de la part superior de l’illot permeten el desenvolupament d’una comunitat d’all i porro (Allium commutattum).

 

L’illa de sa Dragonera, per les seves dimensions, és un cas a part (vegeu-ne fitxa). Els ullastrars (Al. Oleo-Ceratonion) es troben estesos a tot arreu, amb l’excepció de l’orla de vegetació litoral, que no es molt àmplia a causa de la ràpida elevació del terreny, els penya-segats i la zona nord-oriental on es presenta un matoll malacòfil i aciculifoli (Al. Rosmarino-Ericion). L’orografia de sa Dragonera, amb penya-segats importants i un paisatge càrstic variat, presenta multitud d’ambients susceptibles de ser colonitzats per diferents comunitats fissurícoles. Per aquest motiu hi trobam la majoria de les agrupacions vegetals rupícoles de les Gimnèsies formades fonamentalment per espècies endèmiques de camèfits com Hippocrepis balearica, Globularia majoricensis, Cephalaria squamiflora subsp. balearica, Silene mollissima, Teucrium cossonii, i d’hemicriptòfits i geòfits, com Crepis triasii, Allium antoni-bolosii, Crocus cambessedesii, Sibthorpia africana, Micromeria filiformis, entre d’altres. A les vessants rocalloses de la part septentrional que mira a Mallorca s’hi desenvolupen comunitats fissurícoles termòfiles. La més destacable és la caracteritzada per un grup petit de pteridòfits termòfils (Cheilanthes acrostica, Cosentinia vellea i Asplenium petrarchae), alguns briòfits i cianòfits. La disponibilitat d’aigua en aquests ambients és molt limitada, per la qual cosa solen concentrar-se a punts on hi ha exsudacions d’aigua entre la roca calcària durant els mesos d’hivern.

 

Pel que fa als valors faunístics dels illots, els invertebrats no voladors, com és general a les Illes Balears, presenten una riquesa relativa d’endemismes dels grups dels tenebriònids i mol·luscs gastròpodes. Hi excel·leixen les espècies Stenosis intricata, Asida planipennis, Alphasida depressa, Pachichila sublunata, Lithorurus semicostatus (entre els coleòpters) i  Iberellus companyonii, Tudorella ferruginea, Xeroplexa mayoricensis, Xeroplexa frater,etc., entre els mol·luscs. Alguns autors assenyalen diferències morfològiques de les poblacions de les espècies esmentades, en darrer lloc, en els illots més extensos. Hi ha també elements faunístics d’afinitats meridionals en algun dels illots (per exemple, Leucochroa cauriosula a algunes illes de Calvià). Palmer& Pons (1996) han demostrat diferències consistents entre la fauna invertebrada de les illes poblades per rates (més pobra en endemismes) i les que no han estat ocupades pels rosegadors introduïts (més original i valuosa).

Sols cinc d’aquestes illes (l’illa del Toro, es Malgrats, l’illa des Conills, sa Dragonera i el Colomer) estan poblades per la sargantana balear, Podarcis lilfordi, llista a la qual podem afegir sa Porrassa, tot i que aquí els rèptils són escassos i provenen d’una introducció amb exemplars de l’arxipèlag de Cabrera. També hi ha sargantanes introduïdes, en aquest cas eivissenques, Podarcis pityusensis, a ses Illetes. L’absència de rèptils a illes relativament grans podria ser d’origen, si no hi quedaren animals aïllats en el moment que aquestes se separaren de l’illa gran. Els gecònids són presents a diverses illes (Tarentola mauretanica), però Hemidactylus turcicus sols es coneix de sa Illeta de Sóller.

 

Quant a les aus, s’ha de destacar la presència de colònies d’aus marines a les illes de Formentor, el Colomer, sa Illeta de Sóller, sa Dragonera, es Pantaleu, es Malgrats, l’illa des Conills, l’illa del Toro i sa Porrassa. L’espècie més difosa és Larus michahellis, seguida pel corb marí, Phalacrocorax aristotelis desmarestii, refugiat en els illots de major relleu; la gavina roja, Larus audouinii (que també ha criat a l’illa dels dos Pans) cria regularment a sa Dragonera i a Formentor. El virot gros, Calonectris diomedea, té una gran colònia as Pantaleu i algunes parelles a l’illa del Toro; a ambdues illes es coneix també la reproducció de la noneta, Hydrobates pelagicus melitensis, amb pocs efectius. L’endèmic Puffinus mauretanicus, virot petit, sols ha estat assenyalat as Malgrats, l’illa des Conills i sa Dragonera.

 

Entre els rapinyaires, cal esmentar la gran colònia de falcó marí, Falco eleonorae, de sa Dragonera (vegeu-ne fitxa). El falcó peregrí, Falco peregrinus, també hi és present, així com a altres illots. En canvi, des de fa anys, l’àguila peixatera, Pandion haliaetus, sols és una visitant més o menys regular, però només nidifica a les costes mallorquines properes i no a les illes menors d’aquest clúster. Ho va fer, fa un segle, a sa Dragonera.

 

Les dades de quiròpters són molt fragmentàries, i no s’ha fet cap estudi sistemàtic d’aquest grup en els illots.

 

Els únics mamífers terrestres presents són introduïts: la rata negra, Rattus rattus, és present a Formentor, i tal vegada en altres illes menors. El conill era present a sa Porrassa, però sembla haver-s’hi extingit espontàniament. Han estat desratitzades as Malgrats, l’illa dels Conills i sa Dragonera, on també s’eliminaren els ratolins i els conills. L’evolució de la vegetació i de la fauna autòctona es beneficien ràpidament d’aquests projectes de restauració biològica.

Cal esmentar també el cas de les cabres. En els darrers anys, sols se n’ha assenyalat presència esporàdica a sa Illeta de Sóller, on es diu que arriben nedant des de la costa (tot i que podria ser també que hi fossin introduïdes pels propietaris), però hi ha hagut introduccions reiterades de cabres, almenys, a les illes des Pantaleu, Formentor i el Colomer (on, per cert, va morir estimbat un dels darrers practicants d’aquestes translocacions, els anys 70 del segle passat). A sa Dragonera varen viure cabres assilvestrades fins als anys 70, quan l’empresa que projectava urbanitzar l’illot les va eliminar en benefici de la recuperació de la coberta vegetal.

 

Amb referència al medi marí hi ha grans diferències entre uns illots i uns altres. Aquells situats en badies o zones més o menys protegides de l’embat del mar, com es Pantaleu i l’illa d’Alcanada, tenen uns fons més soms que els situats més a mar obert. Comunitats d’algues fotòfiles que hi ha a la part rocosa submergida deixen pas a alguers de Posidonia oceanica ben constituïts. Aquests alguers són presents també en la majoria de les altres illes, si bé en extensió molt menor. Són especialment remarcables els fons de l’illot del Colomer, travessat per un túnel submarí on abunden les esponges i altres invertebrats a causa dels corrents intensos que s’hi originen. Sa Dragonera és remarcable pels seus hàbitats submergits, probablement els fons més interessants i diversos de les Gimnèsies pel que fa a la flora i a les comunitats algals (vegeu-ne fitxa).

 

Les illes Malgrats i el Toro tenen comunitats submergides relativament comunes a totes les Balears però com que són reserves marines la seva riquesa íctica és remarcable en molts indrets, principalment al Toro. L’abundància d’adults reproductors de diverses espècies, com diversos anfossos, l’escorball o el déntol, fan que siguin punts clau per a la reproducció d’aquestes espècies a les Illes Balears.

 

Els darrers albiraments de vell marí, Monachus monachus, registrats amb seguretat a les Balears varen tenir lloc l’any 2008, quan un exemplar adult, probablement femella, va ser sorprès a una cova subaquàtica de l’illa del Toro, i es va mantenir a la zona sud i oest de Mallorca un mínim de catorze mesos. Es va observar també a les immediacions de sa Dragonera.

Pressió


Ja fa vint-i-cinc anys que les possibles pressions urbanístiques sobre les illes menors, que es podien derivar de les expectatives turístiques que s’alçaren a la totalitat de les Balears, foren legalment conjurades per una llei urbanística del Parlament de les Illes Balears, que les va fer inedificables definitivament. Enrere quedaven els projectes d’urbanització de sa Dragonera, i previsions més o menys avançades d’unir algunes illes a terra per crear abrics portuaris o edificacions de serveis turístics. Aleshores, al 1991, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no tenia encara competències en matèria ambiental i, per tant, aquella llei es limità a fer inedificables un gran nombre d’espais naturals, entre els quals figuraven les illes menors.

Les pressions existents es deriven de les espècies introduïdes en èpoques més o menys antigues, descrites més amunt; i de les visites, poc controlades en general, especialment freqüents a les illes més properes a terra (Alcanada, illot de la Victòria, es Porros, ses Illetes, sa Porrassa…). En aquesta darrera, confrontada a la platja turística de Magaluf, s’han produït diversos episodis de focs accidentals, que han arribat a afectar la major part de la superfície de l’illot. Anys enrere es va produir també un incendi as Pantaleu, en un accident provocat per focs artificials el 4 de juliol (la localitat immediata de Sant Elm és la residència estival d’algunes famílies franceses).

Al medi marí les pressions principals són les derivades de la sobrepesca (això no passa als Malgrats i al Toro, protegides com a reserves marines estrictes (sense captures) i les de les espècies d’algues invasores (Lophocladia lallemandii a les zones superficials, Womersleyella setacea a les profundes, Acrothamnion preissii als alguers i Caulerpa cylindracea una mica per tot). Altres espècies introduïdes, com el cranc Percnon gibbesi, no tenen un impacte tan gran. Aquest cranc és una de les captures preferides dels anfossols. Entorn dels illots des Pantaleu i d’Alcanada, sobretot al primer, hi ha un impacte evident sobre els fons a causa de l’ancoratge de les embarcacions de lleure.

Gestió i conservació


Hi ha un bon nivell de gestió de les illes incloses en el Parc Natural de sa Dragonera (l’illa homònima, es Pantaleu i sa Mitjana), amb una planificació aplicada (homologable a la d’una reserva natural), així com del Faralló d’Albarca (parc de Llevant), i d’altres incloses a reserves marines (el Toro, es Malgrats, etc.).

La resta d’illes, però, no gaudeixen de gestió ni de vigilància. Bona part d’aquestes formen part de la Xarxa Natura, com a LIC i/o ZEPA, i per tant, és d’esperar que els futurs plans de gestió de Natura 2000 els arribin a beneficiar.

Referències


Ballesteros, E; Cebrian, M., 2003.

Tableau récapitulatif des clusters et îles du sous-bassin


Print Friendly, PDF & Email
[/vc_column_inner][/vc_row_inner]