Història :

L’ús més important li donaren els britànics, que edificaren un gran hospital militar, inaugurat el 1713, i que utilitzaren els posseïdors successius (francesos i espanyols). Es deia que els soldats hi recuperaven la salut més fàcilment que a terra, ja que quedaven allunyats del pèssim vi del país. Malgrat aquesta privació saludable, el nou ús va donar un nom nou a l’illa, coneguda aleshores com Bloody Island. En el segon període de dominació anglesa es va ampliar fins al gran hospital naval, actualment restaurat, que va donar servei no sols a les flotes dels estats esmentats, sinó també als seus aliats en moments històrics diferents, com va ser el cas dels soldats francesos ferits al setge d’Alger (1830), l’armada nord-americana (1833) —que en va fer ús com a magatzem— o l’holandesa. Va arribar a disposar de 1200 llits. El darrer episodi bèl·lic en què va intervenir l’hospital de l’illa va ser la Segona Guerra Mundial, quan pocs mesos abans de la victòria aliada s’hi varen atendre soldats italians ferits o cremats pel bombardeig de les forces de l’Alemanya nazi al vaixell italià Roma, a prop de Sardenya, quan els feixistes s’havien rendit als aliats. L’hospital es va mantenir actiu fins l’any 1964, més de 250 anys.

L’hospital, per tant, fa de l’illa del Rei un dels illots de la Mediterrània on han mort més humans (amb l’excepció feta de Cabrera; vegeu-ne fitxa). La Fundació d’Amics de l’Illa del Rei (http://www.islahospitalmenorca.org/) ha recopilat els noms de centenars de malalts o ferits que moriren allà. Entre aquests, mereix un record el relat d’una jove suïssa que es va fer passar per un home (vegeu el requadre de més avall). Quina història inversemblant ha quedat inèdita darrere els pocs fragments que ens han arribat ?

Al 1979 l’hospital es va declarar monument històric artístic, però el decret no en va aturar la degradació. L’Estat el va cedir a l’Ajuntament de Maó, que va convocar diferents concursos d’idees per recuperar l’edifici, sense èxit. En els darrers anys,  una fundació privada, Amics de l’Illa del Rei, ha aconseguit portar a terme una restauració quasi completa, gràcies a la implicació de nombrosos voluntaris i el suport de les institucions. Les intervencions de la fundació han permès recuperar el patrimoni arquitectònic de l’illa, i reduir severament la densíssima coberta vegetal d’espècies invasores que l’havia ocupada per complet en els darrers decennis.