Cette fiche a été rédigée dans le cadre du projet d’Atlas encyclopédique des Petites Iles de Méditerranée, porté par le Conservatoire du Littoral, l’Initiative PIM, et leurs nombreux partenaires.
This sheet has been written as part of the encyclopedic Atlas of the Small Mediterranean Islands project, carried out by the Conservatoire du Littoral, the PIM Initiative and their numerous partners.
(https://pimatlas.org)

CLUSTER

Illes del Migjorn de Menorca

Rédigé par : Gabriel Bibiloni, Joan Mayol, Guillem Pons & Enric Ballesteros

Date de création : 15/12/2017

Composition du cluster : îles ?
Composition du cluster : archipels ?
Nombre d’îles avec au moins un statut de protection national ?
Nombre d’îles avec au moins un statut de protection international ?
Nombre d’îles avec au moins un gestionnaire ?

Descripció general


El migjorn de Menorca presenta una costa amb penya-segats litorals que són el marge d’una plataforma aixecada, inclinada lleugerament cap al sud, constituïda per materials carbonatats del miocè superior, bàsicament esculls coral·lins, calcarenites i altres dipòsits bioclàstics. Aquesta costa és poc retallada i els accidents principals que s’hi troben són cales magnífiques originades pels impressionants barrancs que solquen la plataforma en direcció nord-sud.

L’erosió de la plataforma ha originat una sèrie d’esculls que es distribueixen irregularment per aquesta costa. Sols el més grans, l’escull de Binicodrell, l’illot de Binissafúller i el d’en Marçal, presenten una certa coberta vegetal, ja que la costa rectilínia no comporta cap tipus de protecció davant els vents de component sud. A l’extrem sud-oriental de la plataforma, davant punta Prima, es troba l’illa de l’Aire, que amb aproximadament 34 ha és la més gran de totes i té l’origen més recent, al quaternari.

Coneixement


Interès


La vegetació dels illots de migjorn és modesta i està constituïda bàsicament per matolls i herbassars halòfils i nitròfils. Hi ha singularitats escasses i la vegetació és quasi testimonial als esculls de Binissafúller i al d’en Marsal, amb vuit i tres espècies de vegetals superiors, respectivament.

En el cas de l’escull de Binicodrell, la descomposició del marès i l’aportació de materials orgànics procedents del mar hi propicien el creixement d’una vegetació constituïda per un pradell  relativament dens d’Elymus farctus i d’all i porro (Allium commutattum). La major altura d’aquest illot i la seva proximitat a la costa fa que el nombre d’espècies sigui més alt, amb un total de vint-i-set espècies censades.

L’illa de l’Aire mereix un capítol a part (vegeu-ne fitxa), encara que no presenta una coberta vegetal molt diversa, ja que la seva superfície es bàsicament plana i té una altura escassa sobre el nivell del mar (14,9 m). S’hi han identificat aproximadament un centenar d’espècies de plantes superiors i és destacable l’elevada presència de la rapa mosquera (Dracunculus muscivorus), amb una relació ecològica notable amb les sargantanes locals.

A tot aquest grup d’illes es troben comunitats de saladines (gèn. Limonium), que tenen un grau alt d’endemicitat. Hi podem destacar la presència de Limonium minoricense, Limonium minutum o Limonium biflorum.

L’interès de la fauna invertebrada queda circumscrit a l’illa de l’Aire. Fins al moment, Pons i Palmer (1996) i Pons (2015) recullen un total de tretze espècies terrestres endèmiques de les Balears. Aquesta xifra és excepcional; cal comentar que d’entre els illots de Menorca només és superada per l’illa d’en Colom, que en té una més.

Quant als vertebrats, excel·leix l’interès de les sargantanes, que poblen l’escull de Binicodrell i l’illa de l’Aire. En aquesta darrera és on Thomas Powys, quart baró de Lilford, col·lectà els exemplars que serviren per a la descripció científica de l’espècie, en la seva visita entre 1856 i 1858.

Les aus són un capítol a part, especialment a l’illa de l’Aire, molt important per les aus marines i les migratòries (vegeu-ne fitxa i requadres).

Els fons marins estan ocupats en la part superior per comunitats d’algues fotòfiles de zones mitjanament batudes, on són ben representades algues de característiques termòfiles, com Anadyomene stellata. Això no obstant, la vegetació marina que envolta els illots és majoritàriament l’alguer de Posidonia oceanica. Mereix destacar-hi la presència de l’alga invasora Caulerpa cylindracea, l’abundància de la qual ha augmentat en els darrers anys. Els fons són poc profunds al voltant de la majoria d’illes, amb l’excepció del vessant sud de l’illa de l’Aire. És en aquest lloc on trobam comunitats d’algues hemiesciòfiles i algunes petites coves i túnels submergits de diversitat faunística reduïda.

Pressió


L’illa d’aquest grup que ha tingut una presència humana més intensa és l’illa de l’Aire, on hi ha un far construït el 1860, un petit amarrador i algunes edificacions en runes. Encara que l’illa està actualment deshabitada, hi varen arribar a viure simultàniament tres famílies de faroners.

Gestió i conservació


Referències


Escandell, R., 2002.

Garcia febrero, O., 2000.

Tableau récapitulatif des clusters et îles du sous-bassin


Print Friendly, PDF & Email
[/vc_row_inner]