ISSN 2970-2321
ISSN 2970-2321
Cluster : Tramuntana de Menorca
Subcuenca : BALEARIC ISLANDS
Autores :
Ricard BORRAS (Govern de les Illes Balears) ; Anna TRAVESSET (CSIC) ; Encarna SAEZ
Fecha de creación : 31.12.2017
Para citar esta versión : BORRAS, R., TRAVESSET, A., SAEZ, E. (2017). Ficha isla : En Colom – Subcuenca : Baleares. Atlas of Small Mediterranean Islands. https://pimatlas.org/explorer-atlas/iles/lilla-den-colom/
Ayuntamiento | Maó | |
Archipiélago | Tramuntana de Menorca | |
Superficie (ha) | 59,32 | |
Lineal costero (metros) | 4 552 | |
Distancia a la costa (Millas Náuticas) | 204 | |
Altitud máxima (metros) | 42 | |
Coordenadas geográficas | Latitud | 39,9605 |
Longitud | 4,27772 | |
Propiedad | Dominio Publico Maritimo-Terrestre (10%) & propietat privada (90%) | |
Organismo gestor | Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat (Govern de les Illes Balears) et Consell Insular de Menorca | |
Figura de protección | nacional | |
internacional |
Amb 59,32 ha d’extensió i una cota màxima de 43 m, és la més gran de totes les illes que envolten Menorca. Està separada de l’illa Gran per un braç estret d’arena submergit que no assoleix 2 m de fondària màxima. A la banda de ponent, s’hi troben les platges de s’Arenal d’en Moro i Tamarells. La resta de la costa està constituïda majoritàriament per penyals d’entre 10 i 30 m d’alçada, que sovint acaben formant macars (o macarets)[1] en la seva part més baixa.
Les primeres evidències d’activitat humana a l’illa són prehistòriques, concretament de l’edat del bronze i es corresponen amb troballes de fragments ceràmics del segon mil·lenni aC, els quals indiquen l’existència d’una activitat minera relacionada amb el coure (Hunt et al., 2013). De les darreries de l’època imperial romana, entre els segles II i V, es conserven restes d’un altar que formava part d’una basílica paleocristiana, localitzada al sud-est de l’illa (Barber, 2007). D’altra banda, la seva extensió i l’orografia, amb algunes fondalades, ha permès, des de fa almenys uns 500 anys, el manteniment d’una activitat agrícola destacable (Sintes, 2007). L’illa disposa d’un cementiri petit a la banda de migjorn on hi ha enterrades les restes de tres esclaus que moriren durant el període en què es convertí en un llatzeret improvisat, l’any 1787. El llatzeret es va establir a l’illa amb motiu de l’alliberament de 350 presos espanyols procedents d’Alger (Barber, 2007). D’aquesta època es conserva un monòlit i una placa amb una inscripció en honor dels tres difunts.
Geològicament està formada principalment per turbidites del carbonífer, tot i que destaquen les mineralitzacions de sulfurs metàl·lics de la zona de llevant, les quals la converteixen en un punt d’interès mineralògic (Rosell i Llompart, 2002), tal com ho demostra l’existència, durant els anys 20 del segle passat, d’una explotació minera de sulfur de zinc (Sintes, 2007).
La part central de l’illa està dominada per una marina[2] d’ullastres i brucs (assoc. Ampelodesmo-Ericetum + Prasio-Oleatum) que evoluciona, a mesura que ens apropam a la costa, cap a una marina d’aladerns (assoc. Aro picti-Phillyreetum rodriguezii). A prop dels penyals la vegetació està dominada per les subaliances Launaenion cervicorniae i Crithmo-Limonienion (Rita et al., 1995). Però, el tret més rellevant des del punt de vista botànic és, sens dubte, l’existència de la població més important de Daphne rodriguezii, un endemisme pràcticament local. Així mateix, l’illa té una petita població de Lavatera triloba, que, segons Escobar et al. (2010), pertany a la subespècie minoricensis. També s’hi troben altres espècies de flora endèmica, balear o tirrènica, com ara Senecio rodriguezii, Dracunculus muscivorus, Digitalis minor o Pastinaca lucida. Disposa aproximadament de 219 tàxons de flora. Així mateix, hi destaca la presència de les poblacions d’Asteriscus maritumus i Mesembryanthemum cristallinum, les quals només es troben al migjorn de Menorca i, per tant, constitueixen aquí les úniques poblacions de la tramuntana (Fraga et al., 2003). Un altre tret destacable és la presència d’una població sembrada de tamarells (Tamarix africana) inclosos en el Catàleg Balear d’Arbres Singulars, per la seva edat i talla.
La fauna autòctona vertebrada està caracteritzada únicament per Podarcis lilfordi subsp. brauni (Mellado, 2009). Així mateix, també hi ha la serp blanca (Elaphe scalaris), la rata (Rattus rattus) i el ratolí (Apodemus sylvaticus) convivint amb la sargantana, i això fa que sigui l’única illa balear on conviuen un ofidi i el saure autòcton (Mellado, V. [comunicació personal], gener 2005). Pel que fa a la fauna invertebrada terrestre, s’hi han detectat 14 tàxons endèmics de les Balears, per la qual cosa l’illa d’en Colom és la més rica quant a endemismes de Menorca (Pons, 2016).
El petit, però veritable escull barrera de Posidonia oceanica de la platja de Tamarells, amb amplades màximes de fins a 25 m (Ballesteros, et al., 2003), és una altra de les joies ecològiques de l’illa.
[1]Macaret: petita platja formada principalment per còdols arrodonits de diferents mides.
[2]Marina: terres no conreades colonitzades majoritàriament per matolls i arbusts (brolla, garriga).
Daphne rodriguezii
Espècie paleoendèmica de l’illa de Menorca, descrita per Teixidor l’any 1869 i que habita principalment al nord-est de l’illa, amb algunes excepcions fora d’aquest àmbit. Es tracta d’un subarbust de fins a 0,8 m d’altura que pertany a la família Thymelaeceae i que forma part de l’associació Aro picti-Phillyreetum rodriguezii. El fruit en forma de baia és carnós, de color vermell o ataronjat i té una certa pilositat escampada. Està catalogada com a vulnerable pel Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i per la UICN. Les poblacions principals de l’espècie es localitzen a l’illa d’en Colom, i també hi ha alguns individus a cala Pudent, cala en Porter, Favàritx i sa Mesquida, però la població de l’illa d’en Colom és la que presenta un nombre major de plàntules i per tant una regeneració més gran (Traveset et al., 2003). Els darrers treballs posen de manifest que les poblacions menorquines de D. rodriguezii es van reduint atesa la manca d’un dispersor; en canvi, a l’illa d’en Colom, on P. lilfordi s’alimenta dels seus fruits i actua dispersant les llavors, encara s’hi manté una densitat d’individus elevada (> 300 ind./ha). En aquest sentit, s’ha suggerit que el pas de les llavors de Daphne per l’interior del tracte digestiu de les sargantanes en podia afavorir la germinació, però aquest fet no està provat. En qualsevol cas, el moviment dispersiu que produeix la ingesta de llavors per part de les sargantanes sembla que és el factor clau en la regeneració de les poblacions d’aquest arbust i un factor determinant en la mida de les poblacions (Rodriguez & Traveset, 2009). L’extinció de Podarcis lilfordi a Menorca explicaria la raresa del Daphne a l’illa Gran.
L’ús públic actual és una de les amenaces principals que posen en perill la preservació de la integritat de l’ecosistema. La persistència, durant els mesos d’estiu, d’un nombre elevat de persones acampades al voltant de les cases de l’antic lloc[1] incrementa el risc d’incendi i pot afavorir la proliferació de rates. A la zona costanera la pressió elevada pels fondeigs posa en risc la conservació de l’escull barrera de Posidonia oceanica de la platja dels Tamarells i els vestigis que queden de l’escull de l’Arenal d’en Moro. Així mateix, en els darrers anys s’ha produït un augment important de les visites amb caiac, fet que ha contribuït a incrementar la pressió humana a l’illa sense que, de moment, s’hagi avaluat la magnitud de l’impacte. D’altra banda, a l’illa resideix la població més important de gavina camagroga (Larus michahellis) de tot Menorca, amb unes 280 parelles reproductores, sense que s’hagi pogut demostrar cap influència negativa d’aquesta extensa colònia sobre la sargantana balear. En qualsevol cas, el nombre de parelles reproductores de la colònia es podria haver reduït en prop d’un 50 % en els darrers 25 anys (De Pablo, 2015) seguint la tendència general del conjunt de les Balears després de les campanyes de control (culling) dels anys 90 i el tancament dels abocadors de residus domèstics.
Pel que fa a la flora endèmica, aquesta es veu amenaçada principalment per la presència de l’espècie exòtica invasora Drossantemum floribundum, que creix, com a mínim, a tres localitats de l’illa. Altres tàxons exòtics també hi són presents però tenen un risc menor d’invasió, com ara Spartium junceum o Agave americana (Fraga et al., 2003). Recentment l’amollada clandestina d’alguns exemplars de conills d’angora sembla que podria haver tingut èxit, atès que una població més o menys estable d’aquesta varietat domèstica es podria haver establert a l’illa. D’altra banda, el nombre elevat de propietaris que té la part privada de l’illa dificulta, si més no, la resolució d’alguns dels conflictes existents.
[1]Lloc: explotació o finca agrícola.
Les primeres passes en ferm per protegir l’entorn de s’Albufera des Grau es van donar l’any 1988 amb l’aprovació d’un Pla especial de protecció de la zona, tot i que en l’àmbit d’aquest pla no hi havia inclosa l’illa d’en Colom. No va ser, doncs, fins l’any 1991 que es va fer efectiva la protecció de l’illa mitjançant l’aprovació del Parlament de les Illes Balears de la Llei 1/1991 d’espais naturals, la qual va declarar tota la zona de s’Albufera des Grau, que inclou el cap de Favàritx i l’illa d’en Colom, com a àrea natural d’especial interès (ANEI). Posteriorment, l’any 1995, tota aquesta ANEI va ser declarada Parc natural i va entrar en vigor el primer Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN).
L’any 2003 es va ampliar l’àmbit del parc, que arriba ara fins a ses Salines, la badia i els illots d’Addaia, i es va aprovar un nou PORN (Acord de Consell de Govern de 16 de maig de 2003, BOIB núm. 82, de 10 de juny de 2003), el qual segueix vigent actualment. L’illa d’en Colom està classificada segons el PORN com a àrea de protecció estricta, on els únics usos que es permeten són els de caire científic no intervencionista, llevat de les dues platges i de l’entorn de les cases del lloc. Aquestes parts de l’illa estan qualificades com a àrees de conservació predominant, fet que els confereix un grau de protecció menys estricte i en permet un cert ús per part dels propietaris i dels usuaris de les platges.
Les actuacions principals que du a terme l’òrgan gestor del parc en relació amb l’illa d’en Colom se centren en l’eliminació de la flora invasora; l’eradicació de D. floribundum i A. americana, C. edulis de l’illa fa uns anys; la neteja del litoral; el seguiment de les poblacions de corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i de gavina camagroga (L. michahellis); la regulació de l’ús públic; la col·laboració en els treballs d’investigació que s’hi desenvolupin i tasques de vigilància.
Una de les mancances més importants pel que fa a la gestió de l’espai és l’aprovació d’un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) que, entre altres aspectes, reguli i especifiqui les activitats que es permeten, determini el nombre màxim d’usuaris que poden rebre les platges de l’illa i, si escau, proposi les eines adequades per poder fer efectiu el control de visitants. Així mateix, caldria millorar el finançament de l’espai natural protegit, dedicar més esforços al foment de la investigació a l’illa, incrementar la vigilància i dur a terme un seguiment periòdic de les poblacions de D. rodriguezii i P. lilfordi subsp. brauni. La desratització de l’illa podria ser molt favorable a la recuperació dels virots Puffinus mauretanicus i Calonectris diomedea, presents de manera continuada a aquestes aigües en època de reproducció, però no assentats en el Parc natural.